ACB

MÉS QUE UNA COPA

SITO ALONSO

Repercussions...

Moltes vegades s'ha comentat que jugar la copa és un premi. També que les conseqüències no solen ser gaire importants per a molts d'ells, perquè ser-hi és suficient. Analitzem aquesta teoria en els equips que han entrat en les últimes quatre posicions.

VALÈNCIA: és un equip que ha demostrat que la pretemporada estava ben feta, els fitxatges eren els correctes i que el temps els posaria al seu lloc. Ha estat capaç d'enllaçar un nombre de victòries important. Què passaria si perd el seu partit contra els castellans, equip que es va colar com a cap de sèrie tenint, el seu club, uns problemes grans en l'aspecte econòmic i estant a punt de canviar la seva direcció des de la banqueta a l'estiu. Jugador per jugador, la diferència sembla gran, però la dinàmica de l'equip de Fisac i la característica del seu joc, imprevisible en la transició ofensiva i amb una actitud envejable darrere, pot donar lloc a un partit molt disputat i sense una definició clara. Atenció a: l'activitat defensiva de Valladolid i la duresa com a bloc de València.

BILBAO: té equip per competir amb qualsevol i així ho ha demostrat al llarg de la primera volta de la lliga. Arriba a aquest partit després d'enfrontar-se amb el Madrid i plantar cara tot el partit. El seu rival arriba en la pitjor disposició possible dels últims anys. En les primeres voltes d'altres anys els vitorians tenien lesionats, havien canviat jugadors, però castigava qualsevol equip que no estigués a un alt nivell. L'any passat el conjunt de Fotis no va poder competir, però aquest any tindran la diferència d'estar més rodats, que no ha fet una primera volta amb dubtes i garanteix un projecte a llarg termini. Què passaria si no aconsegueix la victòria, o si, el Baskonia recupera el seu instint i posa fi fins i tot amb les sorpreses tàctiques que tindrà preparades segur el Bilbao. Atenció a: les situacions tàctiques zonals que presentarà el Bilbao i l'estat de forma de Barac, que des de l'arribada de Batista no troba el seu millor joc.

JOVENTUT: en teoria és el duel més desequilibrat, però tenen alguna cosa a favor que els fa perillosos. Té jugadors competitius que poden ser determinants: McDonald i Hosley. Té un jugador acostumat a jugar copes per guanyar i que pot desequilibrar contra el seu exequip. Té el millor planter de tots, amb les seves coses bones (desvergonyiment) i les dolentes (inexperiència), però alguns ja van jugar un partit semblant contra el Madrid la copa passada. Màxim rival, hi haurà tensió i ambició màximes. Tàcticament han ensenyat les seves cartes durant el curs: el rival ha hagut de preparar moltes situacions zonals que l'equip de Pepu planteja. Pot semblar que no poden sorprendre, però el rival ha de pensar en aquestes situacions canviants i això, a un sol enfrontament, origina una tensió, que augmenta si les coses no funcionen. Què passarà si perden, que passarà si guanyen... Atenció a: rebot ofensiu i transicions de la Penya i l'encert exterior dels blaugrana.

GRAN CANÀRIA: ha entrat en l'últim instant, gràcies a un bon treball durant la primera volta, com el Fuenlabrada. La clau del seu funcionament és el treball, que el desenvolupen en cada partit cada vegada durant més minuts. Acaba de guanyar el Caja Laboral, té la baixa important de Savané. El seu joc defensiu pot dificultar les idees que cada dia són més clares del Madrid en atac estàtic i la seva disciplina tàctica farà que el partit no acabi fins que tot estigui sentenciat. El Madrid ja sap el que és perdre contra el conjunt groc, això podria ser positiu, perquè sabrà que la relaxació el podria passar factura. Sense la presència de Savané em resulta difícil veure el Gran Canària tot el partit en la seva disposició habitual defensiva a l'home, potser han de recórrer a una zona en algun moment determinat del partit. Què passarà si guanyen...o si perden de manera àmplia. Atenció a: pals baixos de Tucker i Suárez i al treball defensiu dels canaris.

Les conclusions de la copa les treu després cadascú en funció de la seva realitat, però sota el meu punt de vista, sempre és un premi ser a la copa. Tots s'han de sentir orgullosos. Sempre que després del partit un equip no marxi amb una sensació diferent a la que has donat i demostrat en el camí per aconseguir jugar aquesta competició, independent del resultat del partit o dels partits.

Sort a tots, i a gaudir.


Sito Alonso

Entrenador

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)