ACB

BÀSQUET / LA COPA

Bufen vents de clàssic

Arrenca la copa, amb el Regal Barça i el Madrid predestinats a repetir final

Per potencial i per com arriben són els favorits, però és un torneig sovint imprevisible

El Baskonia i el València, reviscolat amb Pesic, les alternatives més sòlides

El Valladolid intentarà sorprendre, i la Penya ho té costa amunt per les baixes

Els blaugrana, actuals campions, buscaran el 22è títol per empatar amb el Madrid, que fa 18 anys que no guanya la copa


La dificultat de repetir és extrema; cap equip ho ha aconseguit des del 1988; l'últim, precisament el Barça


La lògica i una competició com la copa no sempre van de bracet, però l'escenari actual de l'ACB, amb dos gegants per damunt de la resta –per plantilla i pressupost– indiquen una altra disputa, com ara fa un any, entre el Regal Barça i el Madrid. Tots dos van per cantons separats del quadre i arriben embalats a la cita. Els blaugrana com a líders de l'ACB –i amb 10 triomfs seguits–, i els blancs seguint-los la petja, amb el mateix balanç (17-3) i també en dinàmica positiva (set triomfs seguits). Un clàssic, això sí, que en els darrers temps només té color blaugrana, una tendència que els madrilenys necessiten capgirar amb urgència.

Per a tots dos, però, el repte és d'altura. Per al Barça, defensor del títol i gran favorit, perquè ningú no repeteix victòria en la copa des de fa 23 anys. L'últim cop que va passar va ser les temporades 1986/87 i 1987/88, quan precisament el Barça va assolir el triomf en les fases finals de Tenerife i Valladolid (amb aquell triple in extremis de Solozábal), les dues primeres en el format actual de vuit equips. Des d'aleshores, ningú. Això sí, els blaugrana són els dominadors de l'era moderna d'aquesta competició, amb quatre en l'última dècada (2001, 2003, 2007 i 2010). Un Barça que, en tota la història de la competició, acumula 21 títols, a només un del líder del palmarès, precisament el Madrid (22). Per als blancs, però, la copa s'ha convertit en un malson. No la guanyen des de l'edició del 1993 a la Corunya –ja fa 18 anys–, i han perdut les tres últimes quatre finals que han disputat... tres de les quals contra el Barça: 80-77 a Màlaga 2001, 69-53 un altre cop a Màlaga 2007 i la de l'any passat a Bilbao (80-61). La quarta va ser contra l'Unicaja (80-76), a Saragossa 2005. A més, han de lluitar contra la maledicció de l'amfitrió: el Baskonia, el 2002, i el CAI, el 1984, els únics que han guanyat a casa.

Complicat per al DKV Joventut.

El Barça i la Penya, per un cantó, i el Caja Laboral i el Bilbao, per l'altre, van plegats en el camí cap a la final. Per a la Penya, la copa arriba en un mal moment, sobretot per les absències clau de jugadors com ara Carl English i Norel, i també per la sensació de feblesa defensiva que transmeten els de Pepu Hernández, a banda de la inexperiència d'una plantilla farcida de joves. Per als verd-i-negres ser a la cita de Madrid és un premi, però l'escenari actual –i la mala sort en el sorteig, contra el gran favorit– li atorguen escasses possibilitats.

El rival dels catalans a semifinals sortirà del Caja Laboral-Bilbao, que repeteixen duel de quarts –l'any passat resolt a favor dels vitorians–. Sobre el paper, els d'Ivanovic són un dels principals outsiders a trencar el poder establert. És cert que sense Splitter no són els mateixos, i que hi arriben immersos en una mala ratxa –han perdut tres dels últims quatre partits de lliga–, però compte, perquè la copa és una de les seves competicions favorites. Acumulen sis títols, cinc dels quals en les dotze últimes edicions (1999, 2002, 2004, 2006 i 2009). Un condició de favorit que el Bilbao intentarà trencar en un derbi sempre de màxima rivalitat.

A l'altre cantó del quadre, torna el Gran Canària per intentar fer saltar la banca contra el Madrid. Els canaris, que tornen després d'estar absents a Bilbao, intentaran superar per primer cop la barrera dels quarts, tot i que la baixa de Savané els resta possibilitats per intentar la campanada contra un Madrid amb urgències. D'aquí, sortirà el rival del sorprenent Valladolid o del València. Els valencians s'han reviscolat amb l'arribada de Pesic i tenen prou arguments per poder plantar-se a la final.

75 anys de copa.
La primera final es va disputar el 29 d'octubre del 1933, en una pista de sorra als jardins del Cinema Goya, a uns 900 metres d'on ara hi ha el Palau de la Comunitat, i la va guanyar el Rayo Club de Madrid (21-11 contra el Madrid). La copa, doncs, arriba a la 75a edició. Un torneig que amb l'ACB va reinventar-se, primer amb una final a quatre (del 1984 al 1986) i després amb l'actual final a vuit.
Navarro i Sergi Vidal.
Són els jugadors en actiu que tenen més copes a les vitrines (quatre). Busquen, doncs, la cinquena corona. Navarro, a més, intentarà assolir un dels pocs guardons que li falten en la col·lecció. El d'MVP d'una copa. Pel que fa als tècnics, Ivanovic també acumula quatre copes, una amb el Barça.
Aíto, altre cop absent.
Per segon any consecutiu el tècnic madrileny no serà a la copa. Ni tampoc el que fins ara era el seu equip, l'Unicaja. L'absència del torneig i els mals resultats han acabat amb la seva etapa a Màlaga, on per primer cop l'han destituït.
Aposten pel Barça... i el València.
La majoria dels deu tècnics que no són en la copa veuen el Regal Barça campió i Navarro MVP, en la tradicional enquesta que fa l'ACB abans de la copa. A més, segons els entrenadors, el València desplaçaria el Madrid com a possible opositor als blaugrana, i fins i tot alguns, com Paco Olmos (Menorca), el veuen aixecant el títol.
La minicopa, al Magariños.
Els cracks del futur es trobaran en la minicopa, al pavelló de Magariños. En el grup A hi haurà el Barça, el Baskonia, el València i el Gran Canària, i en el B, la Penya, el Madrid, el Valladolid i el Bilbao. Els campions de grup juguen la final. La Penya, campió els dos últims anys, i el Barça es reparteixen tots els títols: 3 per als verd-i-negres i 4 per als blaugrana.

ELS CAMPIONS EN L'ERA ACB

1983/84:
CAI Saragossa
1984/85:
Real Madrid
1985/86:
Real Madrid
1986/87:
FC Barcelona
1987/88:
FC Barcelona
1988/89:
Real Madrid
1989/90:
CAI Saragossa
1990/91:
FC Barcelona
1991/92:
Estudiantes
1992/93:
Real Madrid
1993/94:
FC Barcelona
1994/95:
Baskonia
1995/96:
Manresa
1996/97:
Joventut
1997/98:
València
1998/99:
Baskonia
1999/2000:
Estudiantes
2000/01:
FC Barcelona
2001/02:
Baskonia
2002/03:
FC Barcelona
2003/04:
Baskonia
2004/05:
Unicaja
2005/06:
Baskonia
2006/07:
FC Barcelona
2007/08:
Joventut
2008/09:
Baskonia
2009/10:
FC Barcelona *Palmarès històric: Madrid (22 títols), Barça (21), Joventut (8), Baskonia (6), Estudiantes (3), Rayo, Laietà, Picadero i Saragossa (2) i l'Hospitalet, Patrie, Espanyol, Manresa, València i Màlaga (1).

Tretze anys després

Està en concurs de creditors però és ja, de ple dret, l'equip revelació del curs. El Blancos de Rueda Valladolid de Porfi Fisac –tercer en l'ACB (13-7)– torna a la cita de la copa tretze anys després. No la disputava des del 1998, quan va ser l'amfitrió de la fase final, i ara ho ha fet per la porta gran, com a inesperat cap de sèrie. Enrere queda el malson del descens –va passar un any en la LEB, el curs 2008/09. A Madrid no té res a perdre, i intentarà continuar fent la guitza als més poderosos.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)