El campionat europeu de seleccions més important dels últims anys viurà avui el salt inicial. A l'altura de les circumstàncies hi acompanya, feliçment, el fet que l'amfitriona és Lituània, un dels pocs reductes al món on el bàsquet és encara el primer de tots els esports, la més gran de les passions. Certament, un marc incomparable que acull un torneig amb 24 combinats, un fet mai vist fins ara.

Quantitat elevada i qualitat dispersa per a un reconeixement concentrat: tot just els dos finalistes obtindran un bitllet directe per als pròxims Jocs Olímpics de Londres. Només valen l'or i la plata, però això no significa necessàriament que els millors jugadors de cada federació siguin a la cita. Al contrari: per lesions o per renúncies, el campionat comença adjectivat també per les absències.

Passa amb totes les seleccions menys amb l'espanyola, que es presenta al torneig vestida de vint-i-un botons, amb la millor de les seleccions possibles, aixoplugada en el talent de Pau Gasol. Amb o sense el permís de la resta, és l'aspirant unànime a una medalla d'or que ja va aconseguir fa dos anys en el torneig de Polònia, derrotant en la final Sèrbia (85-63). És la favorita, i no se n'amaga. “És una realitat que ens ha de motivar”, afirmava dilluns el seleccionador espanyol, Sergio Scariolo, en relació amb el favoritisme dels seus abans de pujar a l'avió que els traslladava al país bàltic. Una selecció, l'espanyola, novament amb una gran presència catalana: Pau i Marc, Ricky, Sada, Navarro i Rudy a la pista i Ricard Casas com un dels assistents del tècnic italià.