Or en l'horitzó
L'europeu viu avui el darrer acte, amb el partit pel campionat que enfrontarà a Espanya i a França a Kaunas, a partir de les vuit del vespre
El bàsquet català, un altre cop, a les portes d'una altra medalla continental
El campionat d'Europa de seleccions viurà aquesta tarda els dos últims actes. Primer amb la disputa del bronze, que enfrontarà Rússia i Macedònia. Després, amb la final, matx que jugaran Espanya i França. Pel combinat que dirigeix Scariolo serà la cinquena final en catorze anys –quatre plates i l'or de la darrera, a Polònia–, mentre que pels homes de Collet serà l'estrena en una cita com aquesta.
És, aquest, el primer punt que els distancia i que propulsa els espanyols al favoritisme. El primer, però no l'únic. Els dos partits jugats entre uns i altres recentment, per exemple, en són uns altres. Tant a la fase de preparació (77-53) com en la segona etapa d'aquest campionat (96-69), Espanya va passar comptes amb els bleus. S'hi poden posar punts, comes i notes a peu de pàgina –que si era un amistós o que si ni Parker ni Noah no van jugar fa set dies–, però els adobats van ser de consideració. I això, quan el marcador transita al llindar del trencament, pesa.
Més enllà de particularitats, la final d'avui pot significar una altra efemèride pel bàsquet del país des del moment que set integrants del combinat espanyol –Pau i Marc Gasol, Ricky, Navarro, Rudy, Sada i Ricard Casas– són catalans. Entre Espanya i França hi ha Catalunya i, aquesta vegada, el destí d'uns i altres pertany als catalans.
La semifinal
Perquè, arribats fins aquí, dissimular és propi d'inferiors. Si Espanya ja és als Jocs Olímpics del 2012 és perquè els germans Gasol i Navarro així ho han prescrit. I si avui la federació que presideix José Luis Sáez aconsegueix l'or serà exactament pel mateix. La retòrica pot dir el que vulgui i els sofistes lloar a discreció, però la fórmula ha estat sempre la mateixa: si els tres competeixen a l'alçada de les circumstàncies l'èxit està garantit.
Amb matisos, la semifinal contra Macedònia és referència del que pot ser el partit d'avui. Qui intentarà aturar Parker, màxim anotador del torneig, incontenible en l'1x1? A les semifinals cap dels homes que va utilitzar Scariolo no van fer pessigolles a McCalebb, i avui no serà diferent contra el base francès. Per tant, la final és guanyarà atacant. Persistint en les pilotes interiors, treballant el rebot ofensiu –carregant-lo sobre Diaw – i equilibrant el joc interior amb Navarro. De l'escorta de Sant Feliu, en principi, se n'hauria d'ocupar Batum, molt millor defensor que no pas Ilievski. En qualsevol cas, ara per ara el jugador del Barça està en aquell punt en què ja no se'l pot aturar: o anota o falla, però tot és cosa seva –els defensors són figurants.
El combinat francès sempre ha gallejat de facultats físiques –el rebot defensiu espanyol valdrà or–, però veure que tres dels seus homes (Parker, Batum i Diaw) són dels que més juguen de tot el torneig els rebaixa pretensions en aquest punt. Si bé és cert que, sent davant dels últims 40 minuts, allà on la fatiga castigui, hi hauria d'arribar el cap.
Rússia i Macedònia, pel bronze
El dia s'obrirà amb el partit entre Macedònia i Rússia pel tercer lloc (16.30h). Cap de les seleccions no eren convidades a aquesta festa en la prèvia del campionat, però el seu joc ha estat mereixedor d'això i més. Uns i altres ja es van enfrontar en el darrer partit de la segona fase, partit resolt en el darrer segon amb un triple de Monia (63-61). La profunditat de banqueta és russa, però ja no se sorprendrà ningú de la capacitat de supervivència macedònia.
