Des del sofà de casa –si la implicació és la correcta– un bon nombre de jugadors seguiran l'Europeu per culpa de lesions, descarts o decisions pròpies. I entre ells, la llista d'homes amb present NBA és també prou extensa. Els seguidors no obliden noms com els de Ben Gordon (Gran Bretanya), Linas Kleiza (Lituània), Mehmet Okur (Turquia), Beno Udrih (Eslovènia), Marcin Gortat (Polònia), Omri Casspi (Israel) o Andris Biedrins (Letònia). Però el cercle no queda reduït a ells. Qui buscarà a les plantilles il·lustres com Ramunas Siskaukas (Rússia), Bostjan Nachbar (Eslovènia), Darjus Lavrinovic (Lituània) o Roko Leni Ukic (Croàcia)?

Pocs aspirants a medalla presenten les seves millors gales. Perdó, Espanya i punt. Sèrbia ha aterrat amb la baixa de l'aler-pivot del Real Madrid Novica Velickovic, que els pot fer prou mal, mentre que Rússia patirà dins la pintura després de la lesió de Sasha Kaun. Pocs centímetres. En la resta de seleccions predilectes en les apostes, les absències són generalitzades, i a mesura que vagin passant els dies es convertiran en una piconadora.

Ningú dubta que els amfitrions, dirigits per Kestutis Kemzura, tenen potencial i afició (en la final de l'Europeu júnior de l'estiu passat a Vilnius 13.000 lituans van animar-los). Però sense Lavrinovic ni Kleiza, lesionats, ni Siskauskas, entre d'altres, la medalla es complica. És cert que en la preparació van ser els únics que van fer baixar Espanya del núvol, però també van perdre cinc dels nou amistosos. Una altra alternativa a medalla és la Turquia d'Ilyasova i Turkoglu. Però ha vist com ha tingut un imprevist d'última hora amb la lesió del Cavalier Semih Erden. Mehmet Okur continua desmotivat, tot i que també s'està recuperant d'uns problemes d'esquena i al tendó d'Aquil·les que li van impedir acabar la darrera campanya amb Utah.