La condició de favorit del Barça Regal per aconseguir un títol que, a sobre, es juga a casa, prové d'una història recent que l'ha convertit en el dictador absolut de les competicions ACB des que Xavi Pascual governa la nau blaugrana amb fermesa. Amb el tècnic de Gavà, només s'ha escapat un títol de lliga i un de copa, la resta, al sac. El treball a la pista, però sobretot a l'hora de confeccionar una plantilla de garanties durant l'estiu, és una de les principals armes del Barça que enguany disposa d'un conjunt que, una altra vegada, sembla indestructible.

La principal virtut de l'equip blaugrana és la capacitat de treball. Tot i no haver fet grans partits en atac durant gran part de la primera meitat de la temporada, sense ser aquell equip de fa dos cursos que enlluernava tothom per l'espectacle que oferia, el Barça és més compacte que mai. “La nostra defensa ha estat gairebé perfecta”, va repetir més d'un cop Xavi Pascual després de partits en què els rivals amb prou feines arribaven o superaven els 60 punts. El fitxatge d'un home com Eidson, a qui se li pot demanar gairebé de tot, va aportar més agressivitat i caràcter a un grup ple de potència física –reaparició de Mickeal– i capacitat atlètica –Vázquez o Ndong en la intimidació–. Amb tot, la marxa de Ricky i l'arribada de Huertas han provocat que l'alegria en el joc ofensiu hagi reviscolat després de la gris temporada del jugador del Masnou la campanya passada. Però el factor diferencial, allò que fa que el Barça esbandeixi els partits quan pitjor estan les coses, es concentra en dos homes, dos genis del bàsquet: Erazem Lorbek i Juan Carlos Navarro. El pivot eslovè, home de poques paraules, no ha perdut cap partit en la copa. “Arribem en un bon moment. Hem guanyat els últims partits i ara estem preparats, ens fa molta il·lusió”, explica.

Lorbek que, any que passa, any que juga millor gràcies a un canell d'or i un joc de peus d'esquena al cèrcol superb, no es refia, però, del rival de quarts: “La copa és difícil i l'Alacant és un rival complicat que ha derrotat molts bons equips durant la temporada i caldrà anar amb molt de compte”, adverteix. El factor pista –malgrat que el torneig es juga al Sant Jordi i no al Palau– és un element motivant per a l'eslovè: “La copa no es juga cada any a Barcelona i això fa que estiguem, si és possible, encara més motivats. L'equip té moltes ganes de jugar i guanyar.”

Però, la gran notícia per al barcelonisme és el retorn de Navarro. Absent durant gairebé dos mesos per una lesió a la fàscia del peu esquerre, l'equip va notar molt negativament la seva absència perquè va perdre talent i improvisació. Ell, que havia certificat una temporada de llibre, amb l'MVP en l'europeu de Lituània inclòs i que abans-d'ahir va ser nomenat millor jugador del continent només darrere de Nowitzki. Ara, però, recupera la seva millor versió i això farà que tothom tremoli tot just veure'l al davant. “Estic molt millor. He passat dos mesos complicats, però ara quan jugo ja no penso tant en el peu”, diu. El capità, que superarà Rafa Jofresa (29 partits) en matxs de copa si el Barça arriba a semifinals, vol destacar la perillositat del primer partit. “El Lucentum és un equip que no té res a perdre i molt a guanyar. El primer matx sempre és el més perillós, perquè és quan debutes en la competició i et pots endur una sorpresa.” Amb tot, si Navarro i Lorbek juguen al nivell habitual, no hi haurà marge de sorpresa ni per al Lucentum ni per a ningú que es posi al davant de la màquina blaugrana.