S'ha multiplicat per 10,7. Sergi Vidal va acabar el curs passat al Madrid amb unes mitjanes d'1,5 punts, 0,9 triples llançats, 0,6 de dos i 1,5 de valoració de mitjana. Les seves xifres al Guipúscoa ho diuen tot: 16,1 de valoració, 11,7 punts i una mitjana de 8 tirs per partit. El badaloní ha recuperat sensacions i, tot i que a Vitòria era home important, mai havia tingut els galons i la responsabilitat a l'equip que té ara al conjunt de Sant Sebastià. L'equip depèn d'ell i de Panko. Són els escuders de Sito Alonso, que també ha trobat a Donostia el seu lloc ideal per reivindicar-se. Igual que Vidal. Un adjectiu defineix el Guipúscoa: ambició. Només així es pot explicar que un equip que era en zona de descens a la LEB Or en la jornada 10 amb un balanç de 2 victòries i 8 derrotes hagi estat capaç d'encadenar sis triomfs en els set últims partits de la primera volta i entrar per la porta gran a la copa. Evidentment, per primera vegada. Una fita històrica per a una ciutat amb vella tradició basquetbolística i que torna a vibrar amb el seu equip. Tenen molt a guanyar i res a perdre. El que ja han demostrat és que cap equip li ha passat per sobre i que a un partit i sense pressió són segurament el pitjor rival.