Per ambició no els superes

S'ha mul­ti­pli­cat per 10,7. Sergi Vidal va aca­bar el curs pas­sat al Madrid amb unes mit­ja­nes d'1,5 punts, 0,9 tri­ples llançats, 0,6 de dos i 1,5 de valo­ració de mit­jana. Les seves xifres al Guipúscoa ho diuen tot: 16,1 de valo­ració, 11,7 punts i una mit­jana de 8 tirs per par­tit. El bada­loní ha recu­pe­rat sen­sa­ci­ons i, tot i que a Vitòria era home impor­tant, mai havia tin­gut els galons i la res­pon­sa­bi­li­tat a l'equip que té ara al con­junt de Sant Sebastià. L'equip depèn d'ell i de Panko. Són els escu­ders de Sito Alonso, que també ha tro­bat a Donos­tia el seu lloc ideal per rei­vin­di­car-se. Igual que Vidal. Un adjec­tiu defi­neix el Guipúscoa: ambició. Només així es pot expli­car que un equip que era en zona de des­cens a la LEB Or en la jor­nada 10 amb un balanç de 2 victòries i 8 der­ro­tes hagi estat capaç d'enca­de­nar sis tri­omfs en els set últims par­tits de la pri­mera volta i entrar per la porta gran a la copa. Evi­dent­ment, per pri­mera vegada. Una fita històrica per a una ciu­tat amb vella tra­dició bas­quet­bolística i que torna a vibrar amb el seu equip. Tenen molt a gua­nyar i res a per­dre. El que ja han demos­trat és que cap equip li ha pas­sat per sobre i que a un par­tit i sense pressió són segu­ra­ment el pit­jor rival.