Segu­ra­ment en la història de la copa hi ha hagut poques vega­des tan­tes sor­pre­ses abans de començar el tor­neig. El Fuen­la­brada, el Guipúscoa i l'Ala­cant són equips que a l'estiu pocs hau­rien dit que hi serien. Indis­cu­ti­ble­ment hi són per mèrits pro­pis. Sé per experiència el que costa ser petit entre els grans. El que com­par­tei­xen els tres equips és la men­ta­li­tat que els fa com­pe­ti­tius i això els ha donat un extra. L'Ala­cant ha com­pe­tit en tots els par­tits i tots els finals ajus­tats els ha gua­nyat. No és casu­a­li­tat. Té màxima con­fiança. El Guipúscoa sap a què juga i ha tro­bat en Panko el líder i un Vidal a un nivell impres­si­o­nant, és el pulmó de l'equip i té eficàcia. Sito ha tin­gut mèrit per sobre­po­sar-se i la clau ha estat fer entrar Baron. El Fuen­la­brada té gran valor, perquè ha tin­gut una tem­po­rada amb mol­tes con­vul­si­ons amb lesi­ons i mar­xes i con­ti­nua sent com­pe­ti­tiu. El Fuen­la­brada és qui ho té més com­pli­cat perquè el ritme que imposa el Madrid és difícil que l'aguanti 40 minuts.