Si en alguna cosa coincideixen Lituània i Joan Plaza és en la seva passió pel bàsquet. Al país lituà el bàsquet és una forma de vida. Per al tècnic català, també. Feia només 33 anys que s'havia fundat el Zalgiris (1944) quan Plaza va començar a entrenar. Era el 1977. Escola Betsaida, Sant Adrià, Trinitàries, Tarragona, la Penya i d'allà al Madrid i al Cajasol. Al club blanc va fer història en ser el primer tècnic català que guanyava l'ACB. Ara ha rebut un repte impensable fa pocs anys: dirigir un històric com el Zalgiris a la meca del bàsquet lituà: “Procuraré adaptar-me a la filosofia del club, vinc de Badalona i el bàsquet de formació és part del meu ADN. Intentaré estimular el talent dels joves del club sense renunciar a ser altament competitius. Faré tot el possible per aprofitar l'oportunitat que tinc”, diu Plaza. El Zalgiris jugarà fins a quatre competicions –el curs passat van disputar 69 partits– entre la copa, la lliga lituana, la lliga bàltica i l'Eurolliga. Joan Plaza aterrarà a la meca del bàsquet lituà on, quan hi ha partit, s'atura el país: “El ŽZalgiris Arena (on caben 17.000 espectadors, i l'omplen), fa respecte, però és un repte. Potser no hi ha tant oci com aquí, però allà el bàsquet és una religió.”

Pel tècnic català, el fet que hi hagi jugadors amb projecció també és una motivació: “En els últims anys a Sevilla han millorat Satoransky, Sastre i Balvin, i altres han fet un salt endavant com Calloway, Davis, Urtasun i Savanovic. Al Madrid també vam fer explotar Aguilar, Mirotic i Llull després de fitxar-lo de Manresa.” El seu fitxatge potser serveixi per demostrar el gran nivell de l'entrenador ACB a Europa. “Fa anys algú també se la va jugar amb mi i això va estimular posteriorment l'aposta per tècnics com Pascual, Sito, Ponsarnau..., però cal ser conscient que hi ha 18 clubs i molts entrenadors. Només cal veure que cada any fan el curs d'entrenador més de cent tècnics i hi ha menys equips. Cal obrir fronteres.”