És temps de discontinuïtat
Lliga Endesa. L'estrena del Barça i el Fiatc Joventut ja marca diferències i estils de joc, però el partit és una lògica muntanya russa
fiatc jov.49
barça60
El Barça i la Penya es van estrenar ahir a Sant Julià de Vilatorta en un partit –el del torneig BBVA– lògicament poc valorable i amb un joc a batzegades del tot previsible, però també van apuntar per on aniran els estils d'uns i altres: més equilibri exterior-interior el blaugrana (tot i que la majoria de baixes que té són d'homes grans) i rotació de pilota per fora i penetracions per doblar un exterior o el pivot de la Penya.
No pot ser d'altra manera, sobretot en el cas de la Penya, que tindrà una plantilla amb poca presència a la pintura. Malgrat tot, quan estigui adaptat serà interessant veure si tanta amenaça des de fora és capaç de condicionar la defensa rival. Ahir ho va intentar, però el seu encert va estar en consonància amb la preparació feta: poc, per no dir nul.
Alts i baixos
El Barça va abassegar en la primera meitat. No tant per encert (35-19) sinó per la vocació per la passada –Pullen ho sap i ho intenta–, per la insistència de Dorsey de maltractar els taulers –la Penya no té cap antídot per a un jugador amb tanta presència–, el domini del rebot (8 Dorsey, 7 Todorovic i 6 Sada) i perquè si algun equip té continuïtat és el Barça. Conserva més jugadors i es nota en la fluïdesa.
Amb el 33-13, el partit feia flaire d'estripada, però la Penya del tercer quart va ser un altre equip. Més intens, més agressiu, amb Kirksay, Cochran o Savané entrant en joc. Tan sols Abrines –el blaugrana en millor forma d'ahir– aturava la remuntada que, tot i això, es veia a venir (42-35). Van tornar Dorsey i Todorovic i van aturar el cop, i un 8-1 en els cinc primers minuts de l'últim quart va marcar els destins (54-40). Sí, 8-1, un punt en cinc minuts per a la Penya, que venia de fer 20 punts en el tercer quart, més que en els dos primers junts (19). Sí, és la pretemporada, i això és el que toca.