LEB Or
L'‘avi' de la Masia
Oriol Paulí (màxim anotador del Barça B) és, de tots els joves de qualsevol esport, qui fa més anys que està a la Masia del Barça, on va arribar el curs 2006/2007
El gironí porta el bàsquet a la sang, ja que el seu pare va ser professional defensant la samarreta del Girona o del Cotonifici
El gironí Oriol Paulí (2m01, 1994), escorta del Barça B de la LEB Or, va viure el 10 d'octubre passat un fet somiat: debutar amb el primer equip del Barça i fer-ho a casa seva. Va ser en la final de la Lliga Catalana, que es va disputar a Fontajau. Ell ho havia somiat des del bressol blaugrana, la Masia, on fa set anys que dorm. Paulí és el jove que fa més anys que hi és. És l'avi de la Masia: “Des que vaig arribar, he estat a tot arreu. Primer, a l'antiga Masia, on compartia habitació amb quatre; després, als pisos que hi ha dins del Camp Nou; fa tres anys, vam anar a la nova Masia, a Sant Joan Despí, i ara estem en els pisos de davant la Masia, compartint habitació amb Mbaye i Josep Pérez.” Oriol Paulí recorda els inicis: “Jugava als Maristes Girona i vaig estar un any entrenant-me cada diumenge amb més nens al Palau fins que van parlar amb els meus pares i em van dir si volia anar a la Masia.” Ell va acceptar el repte i confessa que tot no va ser fàcil: “En un centre amb tants nens, sempre hi ha picabaralles i et sents sol, però sóc extravertit i de seguida em vaig fer amb tothom.” Paulí ha compartit Masia amb joves d'altres esports que també hi ha al Barça i explica la relació que mantenen entre ells: “Els de futbol porten un món diferent, però tot i això a la Masia treballen perquè siguem tots iguals.” Paulí explica com funcionen a la Masia: “Els joves estudiàvem al León XIII, una escola on vaig fer l'ESO i primer de batxillerat. Si no podíem fer els exàmens, ens els canviaven, però vaig acabar el batxillerat a la nova Masia perquè van fer una escola a la part de baix del centre.” Paulí, tot i que va començar educació primària, ha decidit canviar i ara fa administració i direcció d'empreses: “Havia d'anar a classe i, sense cotxe i fent entrenaments, se'm feia complicat; ara ho faig a distància.” Paulí s'emociona quan parla de la Masia: “Sóc un privilegiat, l'experiència és única.” Ha compartit gairebé totes les habitacions amb Josep Pérez, company d'equip: “Em pregunten si és el meu millor amic, diria que és com un germà, hem estat tantes hores junts... I això que vam començar els dos sent bases i ens picàvem molt.” També Paulí reflexiona sobre el seu futur: “M'agradaria molt que el meu camí fos el d'Hezonja i fer el salt al primer equip, però si he de ser un Eriksson i marxar ho faré. El meu somni és jugar al Barça, però el meu objectiu és ser professional del bàsquet.” El jove és conscient de tot: “Mai he estat el millor dels meus equips, però he treballat molt.” Paulí és molt culer i el seu ídol el va portar a dur el dorsal que llueix a la samarreta, el 5 de l'italià Gianluca Basile.
Paulí no amaga d'on li ve la passió pel bàsquet: “El meu pare havia estat professional; no el vaig veure jugar, però diuen que tenia més talent que jo, i això m'ajuda molt.” El seu pare, en Joan –a la foto de la dreta–, és exjugador d'equips com ara el Girona i el Cotonifici, i la seva mare, Carme Fornells, és la que més ha patit per no haver pogut estar al seu costat.