Prioritats

L'estiu passat, Ricky va jugar l'europeu amb la selecció espanyola. Hi tornava, després de perdre's per lesió els Jocs de Londres. La competició i la preparació prèvia li van impedir insistir en el treball del tir exterior durant l'estiu tal com haurien volgut els TWolves. El resultat de tot això és que el base del Masnou gairebé calca aquest curs –8,9 punts (35,6% en tirs, llançant-ne 8 per partit, amb 34,4% en triples) en 31 minuts– les seves xifres globals en els 150 partits jugats fins ara a l'NBA: 10 (35,8% tirs de camp i 32,6% en triples), a més de 7,9 assistències i 2,5 pilotes recuperades en quasi 32 minuts. És a dir, que el desitjat salt qualitatiu no es veu enlloc. Ni el podrà fer a l'estiu amb vista al proper exercici, amb la perspectiva del mundial a Espanya pel mig.

Als TWolves els cal l'encert de Ricky per evitar el que està passant: el treball defensiu rival es tanca cap als pivots i concedeix espai al català. I, excepte algun dia comptat –en només 14 dels 52 partits del curs, ha arribat a un 40% en tirs de camp–, no està gens fi de cara a cistella. De fet, dels set partits en què ha anotat més d'un triple, els seus acrediten 6-1, una dada que posa en relleu el seu pes. El problema no és exclusiu de l'arc. A dins la zona acredita un pírric 39%, baixíssim si es té en compte que són accions de penetració o tirs molt propers al cèrcol. Actualment, ja és el pitjor base titular de l'NBA en tirs de camp, però el més perillós de tot és que encara baixa més la seva eficiència en l'últim quart, quan el joc més tendeix al 5x5. Més enllà del seu ridícul encert, és la incidència en l'equip en el clutch time (una dotzena de cistelles en l'últim període els tres primers mesos de lliga). De fet, últimament Adelman ja aposta per Barea, tot i el forat que genera en defensa.