[Riu] Sí. Pot semblar contradictori, però en aquests últims partits m'he trobat tan bé que desitjava que hi hagués hagut 100 partits. Però l'objectiu de partida era disputar els 82 partits i fer passes endavant cada mes per arribar a la recta final en bona forma per si hi hagués hagut play-off. I això ho he assolit.

Principalment, que és molt difícil ser regular. Amb tants partits en tan pocs dies, és molt complicat estar bé en tots, tant físicament com en l'aspecte mental. No és com aquí, on hi ha dos o tres partits per setmana i te'ls pots preparar bé. Allà pots tenir quatre partits en cinc dies i quan arribes al tercer o al quart costa mantenir el nivell.

No tan sols a mi individualment, sinó a tot l'equip. A principi de temporada, vam perdre alguns finals ajustats i, és clar, un equip que aspiri al play-off no s'ho podia permetre. Quan això passa, es busquen culpables. Potser no vaig prendre bones decisions en alguns d'aquests partits i se'm va responsabilitzar a mi. És un aspecte a millorar, la regularitat, i també controlar el joc dels altres bases, molts d'ells amb alta capacitat d'anotació.

Moralment afecta. I també en el balanç de victòries i derrotes. Si d'aquests deu partits n'haguéssim arribat a guanyar tres o quatre, potser hauríem arribat al final amb possibilitats de play-off. I no dic que tiréssim la tovallola abans, però segur que no hauríem perdut partits que vam deixar escapar al final. En tot cas, i tot i la irregularitat, la temporada em deixa bones sensacions.

És clar que ningú esperava que fessin una temporada així, com tampoc ningú esperava que disputar el play-off a l'oest fos tan car. Un pensa, al principi, que amb 45 o 46 victòries pot ser setè o vuitè, i aquest any ens hauríem quedat fora amb aquests registres. Amb el que hem de quedar-nos, crec, és amb el fet que hem aconseguit 40 victòries, que són més que les de l'any passat [31] i les de fa dos anys [26], i que tenim capacitat per aconseguir-ne més.

Principalment, m'han demanat més múscul i treballar també l'aspecte ofensiu. I això no vol dir únicament el tir, sinó la selecció dels llançaments i les finalitzacions. Ja estic treballant en un pla físic i d'aquí a un parell de setmanes ja faré feina amb un entrenador, primer aquí i després, durant un mes, als Estats Units. Després ja tornaré per participar al meu campus i preparar el mundial.

És normal que ho facin; ells miren per ells. Creuen que m'aniria bé prendre'm un estiu per a mi mateix, però jo crec que precisament aquest no és l'adequat. És un mundial que es juga a Espanya i tinc moltíssimes ganes de jugar-lo.

Realment, he tingut molta sort de tenir-lo. A vegades hem vist jugadors europeus de talent i que arriben a l'NBA en un gran moment i no troben un tècnic que hi confiï. Li va passar a Rudy amb McMillan a Portland. Que un entrenador confiï en tu, sobretot la primera temporada, és bàsic i ell ho va fer. M'ha donat la confiança per demostrar que puc jugar en aquesta lliga, i també m'ha ensenyat a entendre millor el bàsquet. Fa molts anys que es dedica a aquest món, sap com funciona, i quan passàvem mals moments sempre sabia dir les coses adequades.

És lògic. Sempre tens el dubte de pensar què passarà si a l'entrenador que vingui no li agrado gens. En el bàsquet, destaquen els millors, però també els que tenen més confiança, i la confiança comença en l'entrenador. Un gran jugador sense confiança és pitjor que un jugador sense tanta qualitat però amb molta confiança.

Som la vèrtebra del projecte i la nostra opinió és important. Jo crec, particularment, que continuar amb un tècnic de perfil similar, atacant i a qui agradi jugar al contraatac és el més lògic, per no estroncar aquest projecte que cada any va a més.

Com a mínim, continuarà una temporada més. Sincerament, crec que tot el que es comenta són més rumors de la premsa que realitats. Ell és una peça bàsica, que cada any millora, i si aconseguíssim arribar a play-off també seria un caramel per convèncer-lo perquè es quedés. Però ell sol no hi pot arribar, al play-off; l'hem d'ajudar entre tots.

De la mateixa manera que ells em demanen una progressió contínua, que no m'estanqui, jo també vull que l'equip vagi pujant de nivell. I no només vull que lluiti pel play-off, sinó que pugui aspirar a cotes més elevades a mitjà termini. És el que realment ha de marcar si hi ha futur en aquest projecte.

Fins ara sí. Ara és un moment important ja que s'ha de triar un nou entrenador i s'han de fer més esforços per créixer. Els fitxatges de l'estiu passat van funcionar, però s'ha vist que ens falta encara un anotador que surti de la banqueta o potenciar més l'staff tècnic. Ara, per exemple, estan fent instal·lacions noves per entrenar i això ja és un senyal positiu.

Fins a l'1 de juliol no poden fer-me una oferta. Generalment, es parla amb propietat després del draft, quan les coses són més clares. Però ells sempre han confiat en mi i espero que continuï sent així. La meva idea és continuar molts anys als TWolves; tenir un nou contracte de quatre o cinc anys i continuar creixent al seu costat.

Els Spurs. És important arribar fresc al play-off i crec que ells ho han aconseguit. Potser els seus referents, com ara Duncan, Parker o Ginobili, són veterans, però no han jugat més de 30 minuts de mitjana. S'han sabut regular i no han arribat justos com sembla que ho han fet, per exemple, els titulars dels Pacers. És clar que els Heat també són molt bons, però aposto pels Spurs.

No ho sé. Pel que he sentit, vol estar en un equip guanyador, que lluiti per l'anell. Sens dubte, serà un dels agents lliures més sol·licitats per la seva qualitat i experiència. Podrà triar i, com sempre ha fet, crec que triarà bé. Ara es vol recuperar dels problemes físics i demostrar en la copa del món que és el pivot més dominant en l'àmbit de la FIBA.

Primer de tot, no serà fàcil per a cap dels dos equips arribar a la final perquè hi ha seleccions de molt de nivell, com ara el Brasil. Però, en un cara a cara, nosaltres tenim molta experiència NBA que ajuda i també FIBA. Ells són favorits, lògicament, però si porten jugadors joves la seva falta d'experiència en el bàsquet FIBA els pot condicionar.

No ho veig així. Jugar a casa ha de ser una motivació i la pressió ens l'hem de prendre de forma divertida. És bonic jugar a casa, davant els amics.

Igualadíssima. Podem agafar molts precedents, però l'última final de copa, amb el Madrid de clar favorit i amb el Barça fent un plantejament tàctic molt bo, es va decidir per un tir. Potser el Madrid tornarà a arribar com a favorit per la seva trajectòria i el seu joc ofensiu, però el Barça té això: encara que ningú aposti per ells, poden guanyar.