“No només vull el ‘play-off', sinó fites més altes”

[Riu] Sí. Pot sem­blar con­tra­dic­tori, però en aquests últims par­tits m'he tro­bat tan bé que desit­java que hi hagués hagut 100 par­tits. Però l'objec­tiu de par­tida era dis­pu­tar els 82 par­tits i fer pas­ses enda­vant cada mes per arri­bar a la recta final en bona forma per si hi hagués hagut play-off. I això ho he asso­lit.

Prin­ci­pal­ment, que és molt difícil ser regu­lar. Amb tants par­tits en tan pocs dies, és molt com­pli­cat estar bé en tots, tant física­ment com en l'aspecte men­tal. No és com aquí, on hi ha dos o tres par­tits per set­mana i te'ls pots pre­pa­rar bé. Allà pots tenir qua­tre par­tits en cinc dies i quan arri­bes al ter­cer o al quart costa man­te­nir el nivell.

No tan sols a mi indi­vi­du­al­ment, sinó a tot l'equip. A prin­cipi de tem­po­rada, vam per­dre alguns finals ajus­tats i, és clar, un equip que aspiri al play-off no s'ho podia per­me­tre. Quan això passa, es bus­quen cul­pa­bles. Pot­ser no vaig pren­dre bones deci­si­ons en alguns d'aquests par­tits i se'm va res­pon­sa­bi­lit­zar a mi. És un aspecte a millo­rar, la regu­la­ri­tat, i també con­tro­lar el joc dels altres bases, molts d'ells amb alta capa­ci­tat d'ano­tació.

Moral­ment afecta. I també en el balanç de victòries i der­ro­tes. Si d'aquests deu par­tits n'haguéssim arri­bat a gua­nyar tres o qua­tre, pot­ser hauríem arri­bat al final amb pos­si­bi­li­tats de play-off. I no dic que tiréssim la tova­llola abans, però segur que no hauríem per­dut par­tits que vam dei­xar esca­par al final. En tot cas, i tot i la irre­gu­la­ri­tat, la tem­po­rada em deixa bones sen­sa­ci­ons.

És clar que ningú espe­rava que fes­sin una tem­po­rada així, com tam­poc ningú espe­rava que dis­pu­tar el play-off a l'oest fos tan car. Un pensa, al prin­cipi, que amb 45 o 46 victòries pot ser setè o vuitè, i aquest any ens hauríem que­dat fora amb aquests regis­tres. Amb el que hem de que­dar-nos, crec, és amb el fet que hem acon­se­guit 40 victòries, que són més que les de l'any pas­sat [31] i les de fa dos anys [26], i que tenim capa­ci­tat per acon­se­guir-ne més.

Prin­ci­pal­ment, m'han dema­nat més múscul i tre­ba­llar també l'aspecte ofen­siu. I això no vol dir única­ment el tir, sinó la selecció dels llançaments i les fina­lit­za­ci­ons. Ja estic tre­ba­llant en un pla físic i d'aquí a un parell de set­ma­nes ja faré feina amb un entre­na­dor, pri­mer aquí i després, durant un mes, als Estats Units. Després ja tor­naré per par­ti­ci­par al meu cam­pus i pre­pa­rar el mun­dial.

És nor­mal que ho facin; ells miren per ells. Cre­uen que m'ani­ria bé pren­dre'm un estiu per a mi mateix, però jo crec que pre­ci­sa­ment aquest no és l'ade­quat. És un mun­dial que es juga a Espa­nya i tinc moltíssi­mes ganes de jugar-lo.

Real­ment, he tin­gut molta sort de tenir-lo. A vega­des hem vist juga­dors euro­peus de talent i que arri­ben a l'NBA en un gran moment i no tro­ben un tècnic que hi confiï. Li va pas­sar a Rudy amb McMi­llan a Port­land. Que un entre­na­dor confiï en tu, sobre­tot la pri­mera tem­po­rada, és bàsic i ell ho va fer. M'ha donat la con­fiança per demos­trar que puc jugar en aquesta lliga, i també m'ha ense­nyat a enten­dre millor el bàsquet. Fa molts anys que es dedica a aquest món, sap com fun­ci­ona, i quan passàvem mals moments sem­pre sabia dir les coses ade­qua­des.

És lògic. Sem­pre tens el dubte de pen­sar què pas­sarà si a l'entre­na­dor que vin­gui no li agrado gens. En el bàsquet, des­ta­quen els millors, però també els que tenen més con­fiança, i la con­fiança comença en l'entre­na­dor. Un gran juga­dor sense con­fiança és pit­jor que un juga­dor sense tanta qua­li­tat però amb molta con­fiança.

Som la vèrte­bra del pro­jecte i la nos­tra opinió és impor­tant. Jo crec, par­ti­cu­lar­ment, que con­ti­nuar amb un tècnic de per­fil simi­lar, ata­cant i a qui agradi jugar al con­tra­a­tac és el més lògic, per no estron­car aquest pro­jecte que cada any va a més.

Com a mínim, con­ti­nuarà una tem­po­rada més. Sin­ce­ra­ment, crec que tot el que es comenta són més rumors de la premsa que rea­li­tats. Ell és una peça bàsica, que cada any millora, i si acon­seguíssim arri­bar a play-off també seria un cara­mel per convèncer-lo perquè es quedés. Però ell sol no hi pot arri­bar, al play-off; l'hem d'aju­dar entre tots.

De la mateixa manera que ells em dema­nen una pro­gressió contínua, que no m'estan­qui, jo també vull que l'equip vagi pujant de nivell. I no només vull que lluiti pel play-off, sinó que pugui aspi­rar a cotes més ele­va­des a mitjà ter­mini. És el que real­ment ha de mar­car si hi ha futur en aquest pro­jecte.

Fins ara sí. Ara és un moment impor­tant ja que s'ha de triar un nou entre­na­dor i s'han de fer més esforços per créixer. Els fit­xat­ges de l'estiu pas­sat van fun­ci­o­nar, però s'ha vist que ens falta encara un ano­ta­dor que surti de la ban­queta o poten­ciar més l'staff tècnic. Ara, per exem­ple, estan fent ins­tal·laci­ons noves per entre­nar i això ja és un senyal posi­tiu.

Fins a l'1 de juliol no poden fer-me una oferta. Gene­ral­ment, es parla amb pro­pi­e­tat després del draft, quan les coses són més clares. Però ells sem­pre han con­fiat en mi i espero que con­tinuï sent així. La meva idea és con­ti­nuar molts anys als TWol­ves; tenir un nou con­tracte de qua­tre o cinc anys i con­ti­nuar crei­xent al seu cos­tat.

Els Spurs. És impor­tant arri­bar fresc al play-off i crec que ells ho han acon­se­guit. Pot­ser els seus refe­rents, com ara Dun­can, Parker o Gino­bili, són vete­rans, però no han jugat més de 30 minuts de mit­jana. S'han sabut regu­lar i no han arri­bat jus­tos com sem­bla que ho han fet, per exem­ple, els titu­lars dels Pacers. És clar que els Heat també són molt bons, però aposto pels Spurs.

No ho sé. Pel que he sen­tit, vol estar en un equip gua­nya­dor, que lluiti per l'anell. Sens dubte, serà un dels agents lliu­res més sol·lici­tats per la seva qua­li­tat i experiència. Podrà triar i, com sem­pre ha fet, crec que triarà bé. Ara es vol recu­pe­rar dels pro­ble­mes físics i demos­trar en la copa del món que és el pivot més domi­nant en l'àmbit de la FIBA.

Pri­mer de tot, no serà fàcil per a cap dels dos equips arri­bar a la final perquè hi ha selec­ci­ons de molt de nivell, com ara el Bra­sil. Però, en un cara a cara, nosal­tres tenim molta experiència NBA que ajuda i també FIBA. Ells són favo­rits, lògica­ment, però si por­ten juga­dors joves la seva falta d'experiència en el bàsquet FIBA els pot con­di­ci­o­nar.

No ho veig així. Jugar a casa ha de ser una moti­vació i la pressió ens l'hem de pren­dre de forma diver­tida. És bonic jugar a casa, davant els amics.

Igua­ladíssima. Podem aga­far molts pre­ce­dents, però l'última final de copa, amb el Madrid de clar favo­rit i amb el Barça fent un plan­te­ja­ment tàctic molt bo, es va deci­dir per un tir. Pot­ser el Madrid tor­narà a arri­bar com a favo­rit per la seva tra­jectòria i el seu joc ofen­siu, però el Barça té això: encara que ningú aposti per ells, poden gua­nyar.