RICKY RUBIO
BASE DEL MINNESOTA TIMBERWOLVES
“No només vull el ‘play-off', sinó fites més altes”
“La meva idea és continuar molts anys als TWolves; tenir un nou contracte de quatre o cinc anys i continuar creixent amb ells”, explica el base, amb ambició
·
[El nou tècnic] “Posar-ne un de perfil similar, ofensiu i a qui agradi el contraatac és el més lògic per no estroncar aquest projecte”
[Crítiques] En finals ajustats, potser no vaig prendre bones decisions i se'm va fer responsable. Em falta regularitat
M'han demanat més múscul i treballar l'aspecte ofensiu. Però no tant el tir, sinó la selecció de tir i les finalitzacions
Adelman va confiar en mi i sempre tens el dubte de pensar què passarà si al seu relleu no li agrado gens ni mica
Més que oblidada la lesió al genoll esquerre que es va fer el 2012, Ricky Rubio (el Masnou, 21-10-1990) ha pogut disfrutar en el seu tercer curs en l'NBA d'una temporada normal. Ha disputat els 82 partits de fase regular, tots com a titular, i, si bé els TWolves han tornat a quedar fora del play-off, han acabat amb el millor balanç (40-42) en els nou últims anys. Ell veu el got mig ple, tant des del punt de vista individual com col·lectiu.
Veient el seu nivell de joc l'últim mes de fase regular, ha fet la sensació que la temporada se li feia curta.
[Riu] Sí. Pot semblar contradictori, però en aquests últims partits m'he trobat tan bé que desitjava que hi hagués hagut 100 partits. Però l'objectiu de partida era disputar els 82 partits i fer passes endavant cada mes per arribar a la recta final en bona forma per si hi hagués hagut play-off. I això ho he assolit.
Quines conclusions treu un cop jugat un curs sencer?
Principalment, que és molt difícil ser regular. Amb tants partits en tan pocs dies, és molt complicat estar bé en tots, tant físicament com en l'aspecte mental. No és com aquí, on hi ha dos o tres partits per setmana i te'ls pots preparar bé. Allà pots tenir quatre partits en cinc dies i quan arribes al tercer o al quart costa mantenir el nivell.
Ha batut els seus sostres d'assistències (8,6), tirs de camp (38,1%) i ha millorat la ràtio assistències-pèrdues (3,17) aquest curs, però li han caigut les primeres crítiques. Com es reben?
No tan sols a mi individualment, sinó a tot l'equip. A principi de temporada, vam perdre alguns finals ajustats i, és clar, un equip que aspiri al play-off no s'ho podia permetre. Quan això passa, es busquen culpables. Potser no vaig prendre bones decisions en alguns d'aquests partits i se'm va responsabilitzar a mi. És un aspecte a millorar, la regularitat, i també controlar el joc dels altres bases, molts d'ells amb alta capacitat d'anotació.
Van perdre els deu primers finals ajustats del curs. Va ser una llosa psicològicament la resta del curs?
Moralment afecta. I també en el balanç de victòries i derrotes. Si d'aquests deu partits n'haguéssim arribat a guanyar tres o quatre, potser hauríem arribat al final amb possibilitats de play-off. I no dic que tiréssim la tovallola abans, però segur que no hauríem perdut partits que vam deixar escapar al final. En tot cas, i tot i la irregularitat, la temporada em deixa bones sensacions.
La resurrecció d'equips com els Suns i els Blazers ha tapat la seva progressió ascendent?
És clar que ningú esperava que fessin una temporada així, com tampoc ningú esperava que disputar el play-off a l'oest fos tan car. Un pensa, al principi, que amb 45 o 46 victòries pot ser setè o vuitè, i aquest any ens hauríem quedat fora amb aquests registres. Amb el que hem de quedar-nos, crec, és amb el fet que hem aconseguit 40 victòries, que són més que les de l'any passat [31] i les de fa dos anys [26], i que tenim capacitat per aconseguir-ne més.
El tir és una assignatura pendent de cara al curs que ve?
Principalment, m'han demanat més múscul i treballar també l'aspecte ofensiu. I això no vol dir únicament el tir, sinó la selecció dels llançaments i les finalitzacions. Ja estic treballant en un pla físic i d'aquí a un parell de setmanes ja faré feina amb un entrenador, primer aquí i després, durant un mes, als Estats Units. Després ja tornaré per participar al meu campus i preparar el mundial.
Els TWolves l'han pressionat aquest estiu perquè aparqués la selecció?
És normal que ho facin; ells miren per ells. Creuen que m'aniria bé prendre'm un estiu per a mi mateix, però jo crec que precisament aquest no és l'adequat. És un mundial que es juga a Espanya i tinc moltíssimes ganes de jugar-lo.
Rick Adelman no continuarà de tècnic per motius personals. Què ha significat per a vostè?
Realment, he tingut molta sort de tenir-lo. A vegades hem vist jugadors europeus de talent i que arriben a l'NBA en un gran moment i no troben un tècnic que hi confiï. Li va passar a Rudy amb McMillan a Portland. Que un entrenador confiï en tu, sobretot la primera temporada, és bàsic i ell ho va fer. M'ha donat la confiança per demostrar que puc jugar en aquesta lliga, i també m'ha ensenyat a entendre millor el bàsquet. Fa molts anys que es dedica a aquest món, sap com funciona, i quan passàvem mals moments sempre sabia dir les coses adequades.
Ell ha estat el seu únic tècnic a l'NBA fins ara. Li genera incertesa què pot passar ara?
És lògic. Sempre tens el dubte de pensar què passarà si a l'entrenador que vingui no li agrado gens. En el bàsquet, destaquen els millors, però també els que tenen més confiança, i la confiança comença en l'entrenador. Un gran jugador sense confiança és pitjor que un jugador sense tanta qualitat però amb molta confiança.
A vostè i Kevin Love els han demanat l'opinió des de la directiva més d'un cop.
Som la vèrtebra del projecte i la nostra opinió és important. Jo crec, particularment, que continuar amb un tècnic de perfil similar, atacant i a qui agradi jugar al contraatac és el més lògic, per no estroncar aquest projecte que cada any va a més.
Kevin Love acaba contracte el 2015, però tothom el situa fora de Minnesota. Marxarà?
Com a mínim, continuarà una temporada més. Sincerament, crec que tot el que es comenta són més rumors de la premsa que realitats. Ell és una peça bàsica, que cada any millora, i si aconseguíssim arribar a play-off també seria un caramel per convèncer-lo perquè es quedés. Però ell sol no hi pot arribar, al play-off; l'hem d'ajudar entre tots.
Els TWolves han dit que compten amb vostè per al futur. Quines condicions hi posarà, més enllà de les econòmiques?
De la mateixa manera que ells em demanen una progressió contínua, que no m'estanqui, jo també vull que l'equip vagi pujant de nivell. I no només vull que lluiti pel play-off, sinó que pugui aspirar a cotes més elevades a mitjà termini. És el que realment ha de marcar si hi ha futur en aquest projecte.
Li'n veu ara?
Fins ara sí. Ara és un moment important ja que s'ha de triar un nou entrenador i s'han de fer més esforços per créixer. Els fitxatges de l'estiu passat van funcionar, però s'ha vist que ens falta encara un anotador que surti de la banqueta o potenciar més l'staff tècnic. Ara, per exemple, estan fent instal·lacions noves per entrenar i això ja és un senyal positiu.
Tenen fins a l'octubre per acordar l'extensió de contracte que va firmar el 2011. Si no és així, tindria unes condicions similars a les d'aquest curs, però quedaria lliure el 2015. N'han parlat?
Fins a l'1 de juliol no poden fer-me una oferta. Generalment, es parla amb propietat després del draft, quan les coses són més clares. Però ells sempre han confiat en mi i espero que continuï sent així. La meva idea és continuar molts anys als TWolves; tenir un nou contracte de quatre o cinc anys i continuar creixent al seu costat.
Qui veu favorit per a l'anell?
Els Spurs. És important arribar fresc al play-off i crec que ells ho han aconseguit. Potser els seus referents, com ara Duncan, Parker o Ginobili, són veterans, però no han jugat més de 30 minuts de mitjana. S'han sabut regular i no han arribat justos com sembla que ho han fet, per exemple, els titulars dels Pacers. És clar que els Heat també són molt bons, però aposto pels Spurs.
Igual que vostè, Pau Gasol tampoc no ha disputat el play-off. On el veu el curs que ve?
No ho sé. Pel que he sentit, vol estar en un equip guanyador, que lluiti per l'anell. Sens dubte, serà un dels agents lliures més sol·licitats per la seva qualitat i experiència. Podrà triar i, com sempre ha fet, crec que triarà bé. Ara es vol recuperar dels problemes físics i demostrar en la copa del món que és el pivot més dominant en l'àmbit de la FIBA.
La copa del món fa intuir una altra final Espanya-Estats Units. Pot ser la bona per derrotar l'equip nord-americà?
Primer de tot, no serà fàcil per a cap dels dos equips arribar a la final perquè hi ha seleccions de molt de nivell, com ara el Brasil. Però, en un cara a cara, nosaltres tenim molta experiència NBA que ajuda i també FIBA. Ells són favorits, lògicament, però si porten jugadors joves la seva falta d'experiència en el bàsquet FIBA els pot condicionar.
Jugar a casa els posa més pressió que altres cops?
No ho veig així. Jugar a casa ha de ser una motivació i la pressió ens l'hem de prendre de forma divertida. És bonic jugar a casa, davant els amics.
La setmana que ve hi ha la final a quatre de l'Eurolliga a Milà. Com veu la semifinal entre el Barça i el Madrid?
Igualadíssima. Podem agafar molts precedents, però l'última final de copa, amb el Madrid de clar favorit i amb el Barça fent un plantejament tàctic molt bo, es va decidir per un tir. Potser el Madrid tornarà a arribar com a favorit per la seva trajectòria i el seu joc ofensiu, però el Barça té això: encara que ningú aposti per ells, poden guanyar.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.