Emocions sota control
Arrenca una nova temporada ACB, com és habitual en els últims temps, amb només dos aspirants als títols (Barça i Madrid) i una igualtat d'objectius mutilats en la resta d'equips
Com aquell home que fuig de la mort corrent pel llindar gelatinós de l'inexorable destí, la lliga ACB malda per escapar del final que tothom coneix. El que passarà demà és fins a cert punt imprevisible, però el calaix de la incertesa fa temps que ha sucumbit a la insuportable lleugeresa de l'euro. El bon aficionat no desisteix i, infatigable, té prou cor per trobar al·licients en totes les plantilles, per seguir amb delit les petites històries que la temporada amaga en cada equip. Més o menys didàctiques, acceptant que el talent és secundari, amb la més gran de les predisposicions.
Però l'aficionat general –i si això no és ja una contradicció in terminis–, el que és feliç abrigat per la gota malaia de la comoditat, ha interioritzat que el bàsquet ACB és un esport en el qual juguen 18 equips i sempre es disputen els títols els mateixos. Encara més, és un esport en el qual juguen els mateixos 18 equips i només poden guanyar dos.
De la primera convicció en parla el fet que des de la final de copa del 2012 –és a dir, el febrer a Las Palmas en farà tres anys, d'això–, només en una de les nou finals de tornejos ACB ha entrat un equip que no es deia Barça o Madrid. De la segona certesa, dues cares de la mateixa moneda: en les últimes tres temporades només hi ha hagut un ascens (MoraBanc) i un descens esportiu (Valladolid). I és cert que només amb la realitat no s'explica tot, però, amb aquestes coordenades, es pot ser atractiu als ulls de l'aficionat, més enllà de l'estricta localitat de cada club?
Al seu aire
El FC Barcelona és el campió i no falta a una final d'un torneig ACB des del febrer del 2009, quan es va celebrar la de copa d'aquella temporada. El discurs de la secretaria tècnica i el de la banqueta es llegeixen sempre en la mateixa pàgina, i malgrat lesions, incidències, canvis en la plantilla i els factors externs que necessàriament formen part del joc, la capacitat blaugrana per competir viu saludablement més enllà del bé i del mal.
Enguany es volien fer retocs a la plantilla, donar valor a la continuïtat, però les circumstàncies han ocasionat cinc altes en la plantilla. En qualsevol cas, el full de ruta ha superat amb nota l'estiu: han arribat tres (Doellman, Pleiss i Satoransky) dels sis jugadors més valorats de la lliga passada i només un nouvingut és debutant (Thomas). Sobre el paper, la construcció i la formació de l'equip han d'escurçar terminis.
A diferència de l'estiu passat, enguany el Madrid ha hagut de fitxar fins a cinc homes, tres d'ells (Maciulis, KC Rivers i Campazzo) debutants en el bàsquet ACB. És per això i pel refinament del rol de l'especialista aconseguit la temporada passada amb Draper i Darden –homes que continuaven en l'equip– que difícilment es veurà un Madrid tan aconseguit des del primer dia com fa un any.
Encara més, el permanent escarni al qual ha estat sotmès Pablo Laso aquest estiu –un qüestionament públic instigat pel mateix club i només contradit obertament per Llull–, tard o d'hora aflorarà perquè, no s'ha d'oblidar, la final a quatre de l'Eurolliga es juga a la casa blanca.
Dos graons
Les constants vitals per sota dels dos contendents vindran marcades, en primer terme, per les prestacions del València i l'Unicaja. Els taronja, majestuosos la temporada passada, hauran d'aprendre a moure's amb habilitat en el quadre que surt de jugar ACB i Eurolliga, sintonia que els de Plaza tenen més per la mà.
Atents a qualsevol badada hi hauria d'haver l'Iberostar, el CAI, el Baskonia, l'Herbalife i, per què no, el Fiatc i el MoraBanc, equips amb argumentacions per mirar enlaire. Per la resta, el punt de partida és fer marge com abans millor respecte a la cua, si és que les places de descens encara tenen algun tipus de sentit.
Retornats, debutants i coneguts
La tornada de l'Andorra a la lliga ACB 18 anys després significarà, igualment, que Jordi Trias, David Navarro i Marc Blanch retornin a la màxima competició. L'aler pivot gironí és, amb diferència, el jugador que retorna a l'elit ja amb més partits jugats a l'ACB, un total de 359 entre Girona, Barça i Penya. Navarro en va disputar 50 (Manresa, València i Valladolid), mentre que el badaloní Blanch en té 5 amb l'Estudiantes (10/11). Un altre català que torna a la Lliga Endesa és el pivot de Tàrrega Pierre Oriola –49 partits amb el Manresa–, que ha fitxat pel Sevilla després de dues temporades a la LEB (Lleida i Osca). Quant als debuts, tres jugadors catalans s'estrenaran enguany: Oriol Paulí (Herbalife), Marc García (La Bruixa d'Or) i Pep Ortega (Estudiantes). Finalment, quatre són els jugadors que jugaven en equips catalans l'any passat i continuen a la lliga: Sada (MoraBanc), Pullen (Sevilla), Vives (València) i Giannopoulos (Rio Natura). Tot això, recordant Eriksson (Barça/Manresa), els blaugrana cedits –Todorovic (Bilbao), Spires (Fuenlabrada), Paulí (Herbalife) i García (Manresa)– i les tornades a la lliga de Mallet (Penya) i d'Ivanov (Manresa/Andorra).
Inici sense Satoranski
La primera jornada de competició s'obre aquest dissabte amb la disputa de tres partits, dos amb presència d'equips catalans. El primer de casa a fer al salt inicial serà La Bruixa d'Or Manresa, a les set de la tarda, a la pista del Rio Natura sense Poeta i Hernández, lesionats. “Volem competir i fer les coses bé. Hem de donar el millor de nosaltres tenint en compte les incidències que hi ha hagut en la pretemporada; no crec que puguem tenir regularitat en els partits, encara”, deia ahir Pedro Martínez. Més tard, a tres quarts de nou del vespre i en directe per Esport 3, el Barça, sense Tomas Satoransky, rebrà el Laboral Kutxa, un enfrontament que fa vuit dies en la supercopa ja es va produir, amb triomf dels de Xavi Pascual 66-95. El base txec, que va patir una alteració del ritme cardíac, continuarà en repòs preventiu i observació i no anirà a la gira asiàtica –l'equip marxa demà de bon matí–.
Notícies
Diumenge,24 novembre 2024