DAVID NAVARRO
ESCORTA DEL MORABANC ANDORRA
“Clau? Que tots tenim reptes”
L'heroi de la impressionant cistella del triomf a l'ACB del Morabanc, 6.742 dies després de l'últim triomf el 1996, assegura que una de les claus dels andorrans és que els jugadors tenen coses per demostrar individualment i com a equip
A vegades, sembla mentida, però costa trobar tècnics que tinguin lògica i facin les coses normals; en Joan és un dels bons
David Navarro) (Esparreguera, 17/05/1983) ja apuntava alt quan era en categories de formació, però el camí cap a l'èxit no és fàcil. Primer va anar a la lliga EBA a l'Olesa i després va haver de fer les maletes per anar a forjar-se i madurar en el bàsquet i a la vida a Melilla o al Rosalía de Castro a la LEB-2 fins que li va arribar l'oportunitat de tornar a Manresa, d'on havia sorgit. Però l'aposta per ell no va ser real i es va passar una temporada sense prou oportunitats ACB. Va haver de tornar a la LEB al Vigo, Caja Rioja i Sant Josep, on va explotar per fitxar pel València temporalment. A partir de llavors Menorca i Valladolid sent referent i el curs passat a Andorra.
I després de tants anys li arriba un dia de somni. Cistella que dóna el triomf contra el Laboral Kutxa a l'ACB?
Molts jugadors de bàsquet somien en fer una cistella al final que doni la victòria moltes vegades i, amb mi, se'm va complir. Però no és un tòpic, el mèrit va ser de la plantilla per arribar fins al tram final igualats. Si que tothom em veu a mi en l'acció, però el mèrit és de tots.
Ho havia fet mai això de fer una cistella al límit com a professional?
A nivell ACB no ho havia fet mai. Quan jugava al Menorca a la LEB sí que ho vaig fer contra el Burgos i també a casa contra el Granada.
Li agraden les pilotes calentes?
M'agrada agafar la responsabilitat. No sé si és coincidència que els entrenadors els agrada que al final dels partits tingui jo la pilota i he tingut diverses opcions de tir en finals ajustats.
Per jugar-se aquestes pilotes ha de tenir confiança. És això el què ha trobat a Andorra?
Al Morabanc em trobo molt bé, hi estic molt a gust. Les segones temporades en un mateix lloc són sempre més positives i fins ara, malauradament, no ho he pogut fer per circumstàncies. Hem coincidit també amb el tècnic i això també m'ha ajudat.
Quina part de culpa dóna a Peñarroya del seu gran joc?
Ell ha estat jugador durant molts anys i sap tractar molt bé la plantilla. A vegades, sembla mentida, però costa trobar entrenadors que tinguin lògica i facin les coses normals. En Joan Peñarroya hi entén molt de bàsquet, sap escollir molt bé les decisions que pren tant en el partit com durant la setmana. En els entrenaments sap veure quan hi ha d'haver més càrrega de treball i quan menys i es pot gaudir molt del bàsquet
L'èxit de l'Andorra d'enguany passa per l'ambició individual dels seus jugadors, molts amb coses a demostrar?
És clau. En un equip on tots els jugadors tinguin reptes personals i en equip. Els que venim de la LEB ens volem guanyar un lloc a l'ACB i els que ja estan consolidats, com el Víctor, que ve del Barça, però també té el seu repte per ser un referent i un jugador important.
El seu camí pot ser un exemple a seguir per a molts joves que volen arribar a l'ACB, però que no tenen la sort de triomfar prematurament?
No ha estat fàcil, el meu camí. Hi ha diferents camins per arribar-hi. Se'ns dubte, els transmeto als joves. Quan tens 23 o 24 anys i estàs a la LEB-2 i et diuen que al final estaràs a l'ACB i ho veus molt difícil. Al final la carrera d'un jugador és llarga, i si treballes molt i es fan bé les coes el premi et pot arribar. Ja vaig gaudir quan vaig fitxar pel València i vaig poder jugar l'Eurolliga, que va ser un premi, i ara sóc a Andorra gaudint minuts, a l'ACB, i estic feliç. A vegades hi ha joves que surten de júnior i per talent poden estar a l'ACB, però són pocs, però la qüestió clau és creure-hi i treballar.
Als seus 31 anys ja té la maduresa de l'experiència i això li permet no jugar pressionat?
A tothom li agradaria tenir la maduresa que tinc ara quan vaig tenir l'oportunitat a Manresa. Hauria estat tot molt diferent. Però està clar que amb els anys, l'estar aquí i allà t'ajuda a madurar, mai se sap el camí de cadascú i físicament em sento molt bé i em queden molts anys de bàsquet, i a Andorra segur que serà un gran any.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Notícies
Diumenge,24 novembre 2024