Dos triples de dotze intents en la primera meitat (25-25) i set triples de dotze intents en la segona (31-56).

En el bàsquet d'avui no anotar els tirs exteriors que s'alliberen et condemna a una anotació magre, a passar-ho malament i, generalment també, a perdre. Si a l'estadística d'ahir del Barça en el tirs de tres punts hi afegim la del MoraBanc (2/13 primer i 2/12 després), la panoràmica de l'enfrontament quedarà fixada.

Aquest fou el moll de l'os d'un partit entre conjunts subjugats al dinamisme defensiu rival durant molts minuts i esmicolat per l'encert d'Àlex Abrines en el tercer quart, amb quatre triples quasi consecutius –del 31-35 (23') al 42-51 (29')–. Certament que els homes de Joan Peñarroya, una vegada més, van saber fer indiscutible l'argument del rebot ofensiu, però tant poderós fou el pes de les pilotes perdudes, de manera particular al final del segon quart i en l'inici del darrer –i que, en aquest cas, van impedir qualsevol intent per evitar el triomf blaugrana. Una victòria, la del conjunt de Xavi Pascual, que requeria temps.

Tot i encetar el matx amb un 0-8, el major nivell físic de la defensa andorrana va portar el Barça a jugar preferentment per fora, una situació que li provocava pèrdues que els locals agraïen perquè en el joc en estàtic només eren capaços d'anotar amb Bogris (12-12). Un escenari que governà el segon quart encara amb més força (16-17, 15'), amb dos equips que anaven d'error en error, un fet emfatitzat pel total desencert en els tirs oberts que s'assolien.

Tornant del descans, els blaugrana van sortir amb Lampe, que no havia jugat fins aleshores, i el dinamisme del seu joc es va accentuar. Amb la presència del polonès –tant jugant de quatre com de cinc–, amb l'encert de Thomas i amb l'entrada en ratxa d'Abrines (43-53). Constantment mutant en la defensa, el MoraBanc fou incapaç de portar el mallorquí al dubte i, tot i el rebot d'atac i les connexions que oferien Bivià i Bogris, l'inalterable desencert en el triple el tenia emmanillat i perdut.