L'oportunitat hi era, però no va ser possible. El Conquero va ser un rival formidable, físicament aclaparador a estones, sòlid de cap i amb l'espurna de sort que cal per decantar un partit jugat al límit. La copa s'ha escapat. L'objectiu inicial de l'Spar va haver de ser reorientat –primer ser-hi, després competir-hi i últimament lluitar pel títol– a partir d'una marxa imparable en la lliga, en la qual ha estat líder més jornades que ningú i, quan falten vuit partits per al final de la fase regular, conserva la posició de privilegi. Per aquest motiu, l'equip –i Ramon Jordana és el primer que ho sap– té a partir de demà una primera feina: trobar els mecanismes per minimitzar l'impacte de la derrota en la copa en l'àmbit mental. La millor manera sempre és guanyar, i dissabte espera el Rivas.

L'Avenida continua sent –per plantilla, pressupost, experiència, estructura de club i unes quantes raons més– millor equip, però la capacitat de competir-hi s'ha de mantenir intacta d'aquí a final de temporada. Ara –i la final d'ahir n'és una bona mostra–, s'hi ha afegit el Conquero com a aspirant a tot.

L'altre propòsit del curs era, i és, disputar el play-off. De fet, amb una victòria més, l'equip ja hi estarà classificat. Però, com en la copa, l'objectiu s'ha reenfocat i ha passat a ser, primer, jugar les semifinals amb el factor pista a favor, privilegi que exigeix acabar com un dels dos primers. I, si s'escau i l'Avenida es desgasta en l'Eurolliga, mantenir el primer lloc. Perquè ser segon aboca a una semifinal novament contra el Conquero.