Millor de prop
Lliga Endesa. El Barça anota 42 punts en una gran primera meitat, en què gairebé ni li cal el triple (1/6)
Quan Abrines va anotar ahir el primer triple del Barça, només faltava 1:12 per arribar a la mitja part. No és que fins llavors el desencert blaugrana hagués estat immens, sinó que va haver de recórrer poquíssim al tir de la llarga distància (1/6 a l'equador). A prop de cistella, ho va tenir fàcil per anotar un cop i un altre, sense que el Fiatc Joventut li oferís resposta físicament.
De moltes maneres
Satoransky va llançar el primer triple del Barça a l'inici (4-0, 2'). Quan Oleson va intentar el segon i últim del quart (9'), a la Penya se li havien vist les deficiències, empetitida i poc enèrgica. Quan no era Tomic al pal baix, era Satoransky o Thomas els que imposaven la capacitat atlètica, en transició o a prop del cèrcol. Així fent i desfent a la pintura –el domini del rebot era descomunal en el primer quart (12 a 4)– i negant la transició i contraatacs al rival, havia fet forat (+13 en el primer descans llarg).
I, des de l'activitat defensiva, va continuar la línia en el segon. O es va incrementar. Els verd-inegres patien el que no està escrit en el 5x5 i les recuperacions duien cap a contraatacs o cistelles fàcils. A destacar, Doellman, amb tres només en el segon quart. O si no era això, eren accions de Navarro que la defensa es limitava a mirar. El +21 a la mitja part amb 18/28 de 2 (64%) ho explicava tot. I era ja definitiu.
Més ambient del que s'intuïa
Ningú hauria dit que l'entrada que hi hauria ahir al Palau Blaugrana seria la que va facilitar el club a la mitja part (5.284 espectadors) quinze minuts abans del salt inicial. Llavors, i tot i tractar-se d'un partit de rivalitat catalana, no s'arribava ni al miler. De mica en mica, el pavelló va anar tapant forats i va arribar a una xifra que suposa la millor entrada en una sèrie de quarts de final des del curs 2009/10, en què n'hi van haver 5.506 contra l'Herbalife. El mínim van ser els 3.886 contra l'Alacant (2011/12).
