Primer va ser Satoransky, aprofitant el seu avantatge físic sobre Mallet per anotar i generar amb verticalitat. Després, DeShaun Thomas portant Kirksay a prop de bàsquet. Més tard, Navarro (13 punts en 14 minuts i alguna acció de jugador estel·lar) i, en l'últim quart, Marcelinho (10 punts) i Abrines per rematar la feina. El Barça no va trobar la victòria a dins, tot i tenir jugadors interiors molt més grans, i va ser el perímetre el que va resoldre: 57 dels 80 punts de l'equip van ser dels exteriors, amb 10/14 de 2, 8/20 de 3 i 13/17 tirs lliures.

L'hi va portar la Penya, a aquesta situació. Amb la seva agressivitat defensiva, apujant la primera línia, amb els interiors anant desacomplexadament a l'ajuda i al 2 contra 1 a fora. Va passar sobretot a partir del minut 7 i el Barça es va sentir clarament incòmode sense poder connectar amb els seus interiors, però hi va haver paciència per esperar que la Penya entrés en reserva i prou encert des de l'arc (8/23) –a diferència de dijous (3/13)– per equilibrar l'atac.

Va ser una mica el món al revés: el Barça sumant amb els exteriors i controlant les ratxes de triples de la Penya i els verd-i-negres produint des de dins, sobretot a partit del seu magnífic rebot d'atac.