Pau Ribas, recent campió d'Europa, ha tornat aquest estiu a Catalunya després del seu pas per Vitòria i València. Això li ha permès tornar a disputar la Lliga Catalana i convertir-se en el rei de la final. Va ser ell qui es va carregar l'equip a les espatlles quan més tocat estava –13 punts avall en el tercer quart– per fer una exhibició, sobretot a l'hora de llegir el joc i interpretar cada situació. Ple de talent i amb un canell privilegiat, va anotar 26 punts i va convertir-se en el salvador d'un Barça a les cordes.

El matx va arrencar amb Xermadini dominant dins la zona i el macedoni Stojanovski exercint de líder per llançar un MoraBanc que jugava amb criteri i ordre (16-7) després de dos triples seguits de Navarro i Betinho. Pascual va aturar el matx amb un temps mort i l'entrada de Ribas, la major intensitat de Satoransky en lloc d'Arroyo i la intimidació de Tomic. Els blaugrana van fer un 0-7 que va servir per igualar el matx (16-14). L'intercanvi de cistelles es va mantenir fins al 22-20, moment en què els de Joan Peñarroya van tornar a fer una estirada. Ofensivament el Barça era la viva imatge d'equip perdut, d'una sèrie de jugadors que fa quatre dies que juguen junts. La intensitat defensiva de l'Andorra accentuava encara més els problemes dels de Pascual no només per fer punts sinó per trobar bones opcions. L'Andorra va obtenir la màxima diferència després d'un triple inversemblant de Schreiner contra el tauler i en l'últim segon de possessió (34-21). La sorpresa era majúscula i el domini andorrà, absolut. En el descans, el Barça –tot i les baixes de Navarro i Samuels– només havia estat capaç de fer 23 punts (34-23) amb uns percentatges per plorar (6/17 de dos i 2/13 en triples).

La sortida del vestidor del Barça es preveia clau, però la tendència es va mantenir igual perquè en aquest punt de temporada a vegades el cap vol però el cos no respon. Els andorrans, amb màxima confiança, van agafar 13 punts de renda ja en el tercer quart (40-27) i va ser llavors quan Xavi Pascual va situar a pista els tres més en forma, és a dir, els que han disputat l'europeu –Satoransky, Ribas i Tomic–, amb Doellman i Oleson per sotmetre un Andorra ja desgastat. De mica en mica van anar reduint la renda fins a capgirar el matx amb dos tirs lliures de Ribas a 2:12. La tàctica del conill, d'anar sempre al darrere i avançar-se quan el rival ja no té temps de reacció, va funcionar. Amb 3,1 segons i 65-68 els andorrans, superats per la pressió en moments clau, van disposar d'un últim tir, però el triple de David Navarro no va tocar el cèrcol.