El Bilbao és un candidat claríssim a passar els talls en la meitat alta, però sobretot és un equip molt més fet, molt més agressiu, molt més intens que el MoraBanc Andorra, que va començar la lliga amb una derrota. Els de sempre –amb David Navarro en punta de llança– no van ser argument suficient davant la poca transcendència dels debutants, singularment Xermadini, vigilat, atonyinat i finalment desesperat.

El primer quart es va jugar des de la ratlla de tres punts (15 tirs entre tots dos equips). El Bilbao va sumar quatre triples i un 2+1. No és estrany, per tant, que manés en el primer descans (21-25), quan, a més, Schreiner i Betinho ja tenien dues faltes. Peñarroya ja havia fet jugar els deu sèniors (Pino va debutar en l'ACB) però va ser la irrupció de David Navarro el que va sostenir l'equip. En sis minuts (del 10' al 16') només ell va ser capaç d'anotar per als locals (25-30). Bogdanovic i, sobretot, Xermadini –amb molta atenció defensiva per part de l'exandorrà Bogris– no estaven a bon nivell i a la mitja part es notava (35-41).

Tornant del vestidor, va costar anotar res que no fossin tirs de tres punts, però el caràcter de David Navarro i Schreiner va situar el MoraBanc a un punt (54-55) abans que Àlex Suárez refredés les expectatives en l'últim segon del quart.

Però el pitjor havia de venir. Un 2-15 d'inici en l'últim quart, amb massa bàsquets fàcils del Bilbao i massa pèrdues locals (4 en menys de dos minuts, amb dues faltes d'atac incloses), ho va deixar tot trinxat (56-73) sense que l'intent de Peñarroya de fer entrar Navarro, Xermadini i Bogdanovic (56-68) aturés l'hemorràgia. Exemplifica que ja s'havien perdut bous i esquelles la tècnica xiulada a Xermadini per protestar una pèrdua que no veia justa.