El ‘cortijo' que s'ensorra

Pepe Sáez és hàbil. Té més vides que un gat i mol­tes bata­lles gua­nya­des des que es va anar col·locant en la FEB pro­ce­dent de la seva Anda­lu­sia natal, però ha arri­bat un moment que pot­ser li fal­ten mans per tapar-se totes les ver­go­nyes.

De José Luis Sáez, de la seva falta de rigor comp­ta­ble i del per­so­na­lisme –per dir-ho suau­ment– que des­til·la la seva pre­sidència se n'expli­quen de l'alçada d'un cam­pa­nar. Tot ple­gat ha desem­bo­cat en la pèrdua d'adep­tes entre les fede­ra­ci­ons autonòmiques. Sobre­tot les impor­tants. I ha arri­bat el moment d'encer­clar la peça gran d'aquesta cacera. Hi ha qui parla d'un nou epi­sodi del Cata­lu­nya con­tra Espa­nya que no sé veure. Joan Fa era direc­tiu de la FEB ple­na­ment fidel. Alguna de grossa n'ha fet Sáez.

Com que Joan Fa també és hàbil –i a més és advo­cat–, és pro­ba­ble que en la denúncia al CSD només es pre­ve­gin les pre­sump­tes irre­gu­la­ri­tats que es poden acre­di­tar. Pot­ser mor­ra­lla, però prou con­sis­tents per ender­ro­car el cor­tijo en què s'ha con­ver­tit la fede­ració espa­nyola, a la qual, des de fa anys, li han dei­xat de sor­tir bé els números i ha ini­ciat la política de reta­lla­des de la manera més absurda: per baix i sense cap rigor. El CSD –el d'ara o el que surti del 20-S– es pot arro­man­gar i fer net o –com fins ara– mirar cap a una altra banda.