Amb 1-4 en la 5a jor­nada i 7-6 en la 13a (i una de les dues der­ro­tes, con­tra el Madrid) és una evidència que la dinàmica del Mora­Banc Andorra és un argu­ment per a l'opti­misme. Ahir va rebre el Gran Canària (+33 con­tra l'Uni­caja cinc dies abans) després d'una pròrroga que van forçar els d'Aito i a la qual van res­pon­dre bé els de Peñarroya. I té mèrit, perquè 1:55 abans del final hi havia un 71-65 al qual l'Her­ba­life va res­pon­dre a còpia de tri­ple. Però Xer­ma­dini va ser el fac­tor d'equi­li­bri de l'atac andorrà.

Del 14-3 al 16-17, el pri­mer quart va ser un tobo­gan. En el segon, una zona d'Aito va inten­tar can­viar el ritme de par­tit, ja que el Mora­Banc estava atu­rant bé la tran­sició canària i els d'Aito, ata­cant a mig camp, no eren ningú (10/17 de 2 per al Mora­Banc, 5/20 de l'Her­ba­life en la mitja part). Els inte­ri­ors d'Aito havien sumat 10 punts però els 6 de Báez no comp­ten (un tri­ple i un 2+1 en con­tra­a­tac).

L'Her­ba­life es va ree­qui­li­brar quan Omic va tenir presència (46-44) i aquest fet li va per­me­tre tro­bar tira­dors alli­be­rats (48-47). A l'altre cos­tat, arris­cant molt en els 2 con­tra 1, el Gran Canària va forçar pèrdues i es va avançar per pri­mer cop des del pri­mer quart amb un tri­ple d'Agui­lar (55-56). Però en el duel Xer­ma­dini-Omic el georgià va estar millor reso­lent les con­ti­nu­a­ci­ons (68-62) i Aito ho va pro­var amb Savané. Amb més acti­vi­tat per col·lap­sar espais, no li va anar mala­ment. Una pene­tració de Salin va donar l'empat (74-74) i David Navarro no va poder evi­tar una pròrroga a la qual men­tal­ment arri­bava millor el Gran Canària. Tres atacs seguits fallats per cada equip van donar pas al pri­mer avan­tatge local (dos tirs lliu­res de Sto­ja­no­viski, 76-74) i un tri­ple de David Navarro (79-75) 1:44 abans del final va fer molt de mal perquè, anant a pocs punts, va fer anar a remolc l'Her­ba­life.