Amb 1-4 en la 5a jornada i 7-6 en la 13a (i una de les dues derrotes, contra el Madrid) és una evidència que la dinàmica del MoraBanc Andorra és un argument per a l'optimisme. Ahir va rebre el Gran Canària (+33 contra l'Unicaja cinc dies abans) després d'una pròrroga que van forçar els d'Aito i a la qual van respondre bé els de Peñarroya. I té mèrit, perquè 1:55 abans del final hi havia un 71-65 al qual l'Herbalife va respondre a còpia de triple. Però Xermadini va ser el factor d'equilibri de l'atac andorrà.

Del 14-3 al 16-17, el primer quart va ser un tobogan. En el segon, una zona d'Aito va intentar canviar el ritme de partit, ja que el MoraBanc estava aturant bé la transició canària i els d'Aito, atacant a mig camp, no eren ningú (10/17 de 2 per al MoraBanc, 5/20 de l'Herbalife en la mitja part). Els interiors d'Aito havien sumat 10 punts però els 6 de Báez no compten (un triple i un 2+1 en contraatac).

L'Herbalife es va reequilibrar quan Omic va tenir presència (46-44) i aquest fet li va permetre trobar tiradors alliberats (48-47). A l'altre costat, arriscant molt en els 2 contra 1, el Gran Canària va forçar pèrdues i es va avançar per primer cop des del primer quart amb un triple d'Aguilar (55-56). Però en el duel Xermadini-Omic el georgià va estar millor resolent les continuacions (68-62) i Aito ho va provar amb Savané. Amb més activitat per col·lapsar espais, no li va anar malament. Una penetració de Salin va donar l'empat (74-74) i David Navarro no va poder evitar una pròrroga a la qual mentalment arribava millor el Gran Canària. Tres atacs seguits fallats per cada equip van donar pas al primer avantatge local (dos tirs lliures de Stojanoviski, 76-74) i un triple de David Navarro (79-75) 1:44 abans del final va fer molt de mal perquè, anant a pocs punts, va fer anar a remolc l'Herbalife.