Equip i rotació

Sigui com sigui, ningú es pot sentir decebut de la resposta dels de Xavi Pascual. Lluny del titubeig europeu destil·lat l'últim mes i mig, aquí han traçat una regularitat de la qual no han fugit mai. Pel mig, triomfs de nivell –a Màlaga, patint després d'un +24 poc abans de la mitja part, i a Madrid–, i tan sols dues derrotes, totes dues en la pròrroga (Vitòria i contra el València en l'últim partit).

Respectat fins ara pels problemes físics –la baixa actual d'Arroyo, que ja dura un mes, ha estat la més significativa–, els blaugrana han evitat accidents inesperats d'altres cursos en partits contra equips de la part baixa, i el cos tècnic ha pogut també regular esforços a la plantilla. Així, hi ha dotze peces en la forquilla d'entre 12 i 24 minuts –hi falten Eriksson i Diagne– i deu d'aquests anoten 5,8 punts, com a mínim. Tot ja enfocat a fer partícip tothom de la feina col·lectiva, especialment destacada al darrere (70,7 punts encaixats, el millor), per poder assaltar amb garanties els títols, necessaris després del primer curs en blanc de l'era Pascual.

Inèrcies oposades

L'1-4 després de rebre fort a casa contra el Barça Lassa, va fer venir suor freda al MoraBanc. Però, a partir de llavors, l'equip va reaccionar i, fins i tot hauria jugat la copa si hagués guanyat a Vitòria o no hagués patinat a Santiago en un partit que tenia al sarró a principi d'any. Joan Peñarroya ha trobat l'equilibri i un pilar com Xermadini. La recuperació col·lectiva va coincidir amb la seva: 7,4 de valoració les primeres cinc jornades i 20,7 des de llavors. Si a això se li afegeix la fiabilitat des de fora (36,1%, setè millor de la Lliga Endesa), s'entén el seu poder ofensiu (81,1). Només el superen els quatre galls (el Madrid, el Laboral Kutxa, el València i el Barça). I això que l'equip ha tingut problemes en la direcció del joc, amb Sada i Schreiner. De fet, a Vitòria i en altres cites prèvies, David Navarro ha fet funcions de base. Si es fa fort a casa en la segona volta, el play-off és possible.

A Badalona, han viscut tot el contrari. Van passar d'un inici sensacional –5-1 amb tres triomfs per tres o menys punts–, a caure en una dinàmica molt verinosa que, no només li va fer treure la copa del cap, sinó que li va fer igualar la pitjor ratxa de derrotes, des que existeix l'ACB (7) i rebent 88 punts en aquesta fase. Fidels al seu estil de jugar amb ritme i tirs ràpids –es manté com el que més triples intenta (28,6) i, amb efectivitat (35,9%)–, li grinyolava la falta de substància en defensa. En cada jornada, un pivot rival li feia un descosit. I ara ha arribat Rakovic, fort i amb envergadura, per corregir un dèficit que li ha fet mal i li “han fet veure la realitat”, parafrasejant Maldonado.

Molta feina feta

Venint d'on es venia –dos descensos (evitats als despatxos) i la salvació miraculosa del curs passat–, no s'esperava res més que patiment aquest curs. Però, Ibon Navarro ha sabut cohesionar una plantilla gairebé nova de trinca i l'ha dotat d'esperit competitiu a partir de la defensa (78,2 punts, el setè millor). Tant és així que la seva fiabilitat a fora –hi ha guanyat més partits (4) que a casa (3)– li va permetre somiar amb la copa en algun moment i ara, tenir quatre victòries de marge respecte al descens. L'esplèndid rendiment de Musli (13,6 punts i 7,6 rebots) ha estat el cas més flagrant de bona planificació, que només ha patit un retoc –l'arribada de Milisavljevic– davant la lesió de Thomas, ja qüestionat pel seu baix rendiment. Si el proper mes se solidifica al Nou Congost –quatre de cinc propers partits–, tindrà la salvació a prop.