De ‘tapades' cap a Sant Sebastià
L'únic títol FEB que no ha guanyat l'Spar Citylift Girona,la copa, en joc avui i demà
A diferència d'ara fa un any, l'Uni no és el favorit en la semifinal, contra l'Avenida
Un any enrere, l'Spar Citylift Girona arribava a Torrejón de Ardoz com a aspirant al títol de copa. Era líder de la lliga després d'una primera volta impecable amb una sola derrota. Encara ressona la frase de Ramon Jordana després de perdre la semifinal de copa en la pròrroga contra les andaluses: “Aquest partit l'hem perdut dos cops.” Doncs, a més, aquell partit va significar el principi d'una inflexió i el punt de partida per a tots els èxits que van venir després. Avui, l'equip que dirigeix Miguel Ángel Ortega no surt de favorit en la semifinal contra l'Avenida, un equip que ara resol els seus partits de LLF anotant 90 punts amb una facilitat insultant. Aquest migdia se sabrà si el paper de tapat escau a l'Uni i pot aspirar a tancar el cercle d'un any fantàstic amb la copa, l'únic títol FEB que se li va resistir el 2015.
El favorit és l'Avenida
Des del 14 de febrer (semifinal de copa perduda contra el Conquero) fins al 23 d'abril (títol de lliga a Fontajau) van passar 68 dies, suficients per reconduir mentalment un equip que tenia talent, qualitat física i una manera d'atacar que havia ideat Ramon Jordana i que cap adversari va trobar la manera de desactivar. Entre el 29 de novembre (Spar-ISB, 67-45) i avui han transcorregut 69 dies amb una feinada ingent per reconstruir l'equip (sense Gray i, fins fa quinze dies, sense Spanou) i, sobretot, per inocular-li una nova manera de jugar i de pensar, que es tradueix en pressió a tota la pista i dos contra un constants, i també a assumir la pressió. Ortega sempre defuig la pell de xai i defensa que el seu equip és el campió de lliga i ho ha de fer valer allà on jugui. Però és una evidència que, amb un lapse de temps idèntic, s'han abordat més feines que ara fa un any i amb menys entrenament, per les obligacions de l'Eurolliga.
És per això, i també pel potencial de l'Avenida, que l'Spar no és el favorit. L'equip castellà, que ha perdut els dos últims títols en joc justament contra l'Spar (lliga i supercopa)
té un talent espectacular que a Europa no li servirà per accedir als quarts de l'Eurolliga i qui sap si
tampoc a l'Eurocopa. Per tant, la copa no és de cap manera secundària per a l'Avenida.
Quatre supervivents de Torrejón 2015
No deixa de ser curiós que els dos equips que han dominat les competicions FEB en l'últim any (Avenida la copa i Uni la lliga i la supercopa) es presentin a la cita de Sant Sebastià amb unes plantilles tan diferents de les de fa un any. En l'Avenida, únicament una jugadora i de rotació, Leonor Rodríguez, es manté respecte a l'equip que va guanyar la copa a Torrejón de Ardoz. També hi va ser Vanessa Gidden (en la imatge), però amb la samarreta de l'Spar. En l'Spar, tan sols Noemí Jordana i Vita Kuktiene. A Salamanca van fer cau i net perquè la derrota en la final de lliga va coure (de fet, encara cou) però és que de l'octubre ençà han prescindit de Lelas, Ortiz, Pedrals i Liston, a més de la lesió de Ble. A Girona, amb els condicionants que imposava disputar l'Eurolliga, va ser impossible retenir Ibekwe i Gidden, Freixanet va marxar, Carbó s'ha lesionat i han arribat tres jugadores noves amb la temporada començada.
El Conquero recupera Elonu
Pel que fa a l'altra semifinal, el Conquero és el favorit clar tot i el problema econòmic gravíssim que castiga el club. La baixa d'Arantxa Novo –l'ànima del Guipúscoa– debilita molt l'amfitrió, que ja parteix d'un potencial esportiu molt inferior. No obstant, el Conquero ha aconseguit actualitzar les nòmines de les jugadores, i això ha estat determinant perquè Adaora Elonu –que es va negar a viatjar a Zamora dissabte passat– torni a l'equip. “Estem en el millor moment de la temporada, amb 9 victòries en els 10 últims partits”, assenyala l'entrenador, Gabriel Carrasco.
