Amb actitud positiva en defensa, treball dur i l'encert... depèn una mica del dia. Per tant, amb treball, que l'encert no el podem controlar tant. L'Avenida té una plantilla molt completa i amb els reforços que han incorporat per a la segona volta encara ho sembla més del que ho semblava abans de Nadal. Alana Beard fa més coses de les que feia Tricia Liston i es nota en el seu perímetre. Sí que tenen una rotació de bases més curta [van marxar Cris Pedrals i Mariona Ortiz] però aquesta no és una funció que pugui assumir qualsevol persona.

Per l'estil. Sempre tenen plantilles molt poderoses amb rotacions repetides en totes les posicions. Crec que és similar.

De la supercopa, no, perquè queda molt lluny. Dels de la temporada passada, menys, perquè quedem dues jugadores. I del d'abans de Nadal espero que sí, perquè espero que a la gent li piqui encara, perquè allà vam fer bastant el ridícul. Espero que piqui... En aquell partit no hi érem.

És un any molt complicat. Primer, pels canvis de jugadores, perquè no hi ha hagut manera de trobar una estabilitat fins fa ben poc. I ara que la teníem, torna Spanou i s'ha d'incorporar una peça nova, perquè l'equip ja s'havia acostumat a jugar sense ella. Ja ens va passar la temporada passada amb Gidden, que va estar sis partits lesionada i quan va tornar es queixava que jugàvem sense ella. I era normal, perquè tot té un procés. A més, en l'Eurolliga no tenim Lucas i en la lliga sí. Tot són elements de dificultat.

En la final de lliga a Fontajau l'equip tenia pressió per guanyar la lliga. Nosaltres ens la trèiem de sobre, però hi havia moltes ganes, sabíem que ho podíem fer, el pavelló ple... Intentàvem dissimular dient que el favorit era l'Avenida però l'equip era conscient que tenia la pressió a sobre i va donar la cara. Hi ha equips que saben jugar amb pressió i d'altres que no. Aquest any és una incògnita com respondrem. Però per mi el favorit és l'Avenida, tot i que m'arrisco que en Miguel [Ortega, l'entrenador] em faci fora de l'equip quan ho llegeixi... [riu] I hi ha un factor diferencial més. Un any enrere quan va arribar la copa n'estàvem tipes, que se'n parlés. Des de Nadal tot era copa, copa i copa. Ara no, amb l'Eurolliga, tants partits i tants viatges, no te n'adones i ja ho tens a sobre.

Potser sí. Ja es van veient enteses, automatismes... però un parell de setmanes no li haurien anat gens malament a l'equip.

Després vénen dobles jornades de lliga per setmana, de manera que tampoc podrem acumular entrenaments, que és el que necessitem. Però ja farà tant temps que serem les mateixes que si no ho tinguéssim tot après seria preocupant.

Depèn de com et quadrin els viatges. Per nosaltres, la setmana passada va ser horrorosa, crítica. Entre Iekaterinburg i Ferrol vam aixecar-nos tres dies a les quatre de la matinada i no fas recuperació normal. Si tens un viatge còmode i el cap de setmana jugues a casa ho rapeges bé. En la segona volta de l'Eurolliga hem tingut més partits a casa i s'ha notat.

Sí [s'ho rumia]. Fem el mateix però una mica diferent. Sobretot en defensa, amb la pressió. No són conceptes desconeguts però una s'hi ha d'acostumar perquè no es fa habitualment. El que passa és que aquesta manera de defensar requereix que tothom hi sigui, perquè si som quatre de cinc, ja no serveix. És una defensa de córrer riscos i si una companya et deixa amb el cul a l'aire, en la següent defensa ja no tindràs tanta confiança per anar a fer el que et demana l'entrenador. No tant perquè qui anoti sigui la jugadora a qui defenses, sinó perquè ens fa una cistella ridícula, sola sota cistella. I tot perquè algú no ha fet la seva feina.

A nivell esportiu està molt bé perquè tothom prefereix jugar que entrenar-se. Em sobren els desplaçaments. I fora del bàsquet, tot el que feia de manera presencial ara ho faig a distància.

Pels horaris, els canvis d'horari, per llevar-te a les tres de la matinada, fer un viatge de 12 hores fins a Rússia i allà trobar-te que tens una diferència horària de quatre hores a la qual t'has d'adaptar en mig dia. Perquè tens l'entrenament de tir a les 10 del matí, que en realitat per al teu cervell són les 6. Perquè quan tens una lesió inflamatòria i puges a un avió la inflamació es multiplica per 10. Perquè no és còmode estar encaixat quatre en un seient d'avió on no et caben les cames. I perquè les hores de descans en un avió o un autocar no són de qualitat, i la recuperació no és la ideal.

Si l'equip sap què fa, sí. Si l'equip va perdut, no, perquè et genera frustració i nervis.