Directe al Hall of Fame
El tècnic, de 69 anys, esdevé un mite europeu en assolir, després d'un recompte minuciós, la fita
Era el 13 de gener de 1974 quan Aíto va debutar com a tècnic del Círcol Catòlic a Tenerife fent bona la dita “entrenador nou, victòria segura” (81-83 amb 34 punts d'Alocén, 19 de Suñol, 13 de Costello i 8 d'Oleart. Allà començava la llegenda d'Aíto. Acabava d'agafar el relleu de Guifré Gol, que, fins llavors, feia de jugador i entrenador. Aíto només tenia 27 anys i havia fet la pretemporada com a jugador al Barça, on jugava. Però el badaloní Josep Giró, exdirectiu blaugrana i lligat també al Círcol, va parlar amb el president de la secció de bàsquet, Domènec Tallada, perquè el fitxessin. Tallada ho explica: “Quan era jugador ja pensava com a tècnic, ho portava dins.” De fet, sent jugador ja va fer d'ajudant de l'històric Ignacio Pinedo a la selecció espanyola júnior. Aíto va salvar l'equip i l'any següent ja va començar a fer de les seves fent pujar i debutar el jove Quim Costa (17 anys). La història del Cotonifici –nom que agafaria el Círcol– prenent volada, plantant cara a la Penya i superant-la en alguna temporada, aplicant les rotacions que fins llavors no es portaven, fent famosa la seva defensa jump and run (‘saltar i córrer'), coneguda amb la karate-press, que era una defensa agressiva a tota la pista que va fer la volta a Espanya. El Coto es va classificar per a Europa i Aíto, anys després, fitxaria per la Penya, on estaria dos anys abans en una plantilla amb un perímetre històric: Jofresa, Montero, Villacampa, Margall i Jiménez.
Aíto va fitxar pel Barça i es va endur Jiménez, una de les seves innovacions, ja que va ser el primer tècnic a fer jugar un jugador alt de tres, d'aler. Al Barça va arribar en un moment en què el club sempre havia estat a l'ombra del Madrid. Però l'arribada en el seu segon any de Salvador Alemany a la secció va revolucionar el Barça. El tàndem Aíto-Alemany va canviar la tendència portant el club al primer pla del Vell Continent. Solozábal, Epi, Sibilio, Jiménez i Norris van fer viure nits màgiques al Palau Blaugrana. Dues dècades, després va arribar el seu final a can Barça i, després d'un any sabàtic, el Joventut el va recuperar. La versió moderna d'Aíto aterrava a Badalona. Va ser quan, després de polir a Navarro i Pau Gasol al Barça, a la Penya hi va trobar els diamants en brut i els va fer estrelles: Rudy, Ribas i un Ricky a qui va fer debutar amb 14 anys, encara el més precoç de la història de l'ACB. Només ho podia fer ell. Al Joventut, després d'anys de travessia pel desert, va tornar a guanyar la copa, la FIBA Cup, l'Eurocopa i va tornar a l'Eurolliga. Això li va obrir les portes de la selecció espanyola, amb la qual va assolir la plata olímpica i va posar la por al cos als Estats Units en una final memorable a Pequín (118-107). Després, pas irregular a l'Unicaja, on va fer debutar Lima, després va fer reviure el Sevilla, on va ajudar a fer eclosió Porzingis, ara als Knicks. Ara és al Gran Canària.
37 partits de la discòrdia
En el recompte dels partits que ha dirigit Aíto n'hi ha 37 que ballen per una polèmica que va viure Aíto la temporada 1992/1993. En aquell curs, la lliga ACB va obligar els entrenadors a anar a la roda de premsa per parlar públicament. El tècnic blaugrana va decidir no fer-ho i va inscriure el seu ajudant, Quim Costa, com a primer entrenador per evitar així haver de fer declaracions públiques. Va ser després de la tercera jornada contra l'Osca fins a la 40. El següent partit, contra el Manresa, ja el va dirigir Costa. El delegat d'Aíto al Barça, Ferran Gubern, que ha buscat minuciosament els partits que ha dirigit el tècnic, ho té clar: “Si algú té dubtes només cal mirar els partits per veure l'Aíto dirigint encara que després no fes la roda de premsa, algun dia l'ACB veurà que és una ximpleria treure-li això a l'Aíto, ho diu fins i tot el mateix Quim, el beneficiat.”
Palmarès espectacular
Aíto va ser estudiant del mític Institut Ramiro de Maeztu de Madrid, l'escola de bàsquet de l'Estudiantes. Va jugar al primer equip i després va fitxar pel Barça. Va començar a entrenar al mateix temps que Lolo Sainz i quan Antoni Serra, Chus Codina i Javier Añua eren els referents en la lliga. Avui només el serbi Dusan Ivkovic (72 anys) està a la seva altura. El seu palmarès és difícil d'igualar: 9 lligues ACB,
6 copes del Rei, 1 copa Príncep d'Astúries, 1 recopa d'Europa, 2 copes Korac, 1 FibaCup, 1 Eurocup, 1 medalla de plata en els Jocs Olímpics de Pequín (2008) i 1 medalla de bronze amb la selecció espanyola juvenil en l'europeu de Damasc (1979). Entre els partits oficials també s'ha trobat el trofeu de Puerto Real, un torneig que l'ACB organitzava amb el campió de lliga, de copa i d'Europa, el que avui seria una espècie de supercopa.