opinió
Quant a joc, ha trencat amb l'immobilisme
Quan vaig començar en el Sant Josep entrenàvem al mateix pavelló que el Cotonifici. Allà ja el seguíem. Després de triomfar en el campionat d'Espanya juvenil amb el Sampep amb la generació del 1967 em va fitxar com a ajudant seu en el Joventut. Jo només tenia 24 anys. Després va anar al Barça i dos anys després ja ens vam enfrontar, jo com a tècnic de la Penya i ell del Barça. Un entrenador té moltes facetes a cobrir –portar partit, plantejar-lo, gestionar vestidor, tàctica...– i l'Aíto en totes aquestes facetes ha tingut un nivell alt o molt alt sempre. Ha tingut intuïció per saber què passa i per què. Ha trencat amb l'immobilisme del joc rebuscant coses d'èxit d'altres anys o d'altres equips i aplicant-les. Ha marcat un camí en el bàsquet.