El que ha fet l'Aíto té un mèrit increïble. De fet, jo el vaig conèixer quan jo era aficionat del Cotonifici i anava a veure els partits al pavelló del Sant Josep; ell ja entrenava i ja feia història perquè va posar de moda les rotacions, jugar amb un tres alt, el famós karate-press quan defensaven. Després ha estat molts anys, més de quaranta, en un món competitiu com és el d'entrenador a l'ACB i sempre estant en clubs de primer nivell i competitius. Va ser un innovador, sempre va anar un pas per davant, i sobretot destacaria que, havent-hi estat més de quatre dècades, el mèrit és que ha sabut adaptar-se als nous temps, als nous equips i als nous estils de joc i de bàsquet. Si no és el més gran de sempre, està entre els dos millors.