“Em vaig que­dar tirat”

Impres­cin­di­ble per enten­dre l'ascens de l'Ourense el curs pas­sat (10,8 punts, i 41,7% en tri­ples en 26 minuts al play-off), la fal·lera per defen­sar la samar­reta gallega en la Lliga Endesa li va fer refu­sar mol­tes ofer­tes a l'estiu per espe­rar-lo. I, quan va arri­bar el pacte amb l'ACB per ajor­nar l'ascens un any, fins a l'exer­cici 2016/17, es va tro­bar sense equip i la majo­ria de ros­ters tan­cats. “Estava molt al pou. Havien pas­sat massa trens”, deia.

De sobte, però, se li va obrir una opor­tu­ni­tat única. A través de l'agent FJ Martín, li va aparèixer la pos­si­bi­li­tat de fer la pre­tem­po­rada amb el Fener­bahçe d'Obra­do­vic, amb molts juga­dors a les selec­ci­ons. “Va ser tot molt ràpid. Em van tru­car dime­cres a la tarda i a la mati­nada estava anant cap a Istan­bul. I, quan hi vaig arri­bar, després de catorze hores de viatge, a entre­nar-me”, recorda entre riu­res Arco. Que el recla­mes­sin no era casual. El conei­xia Josep Maria Izqui­erdo, l'aju­dant d'Obra­do­vic, que el va diri­gir a Meli­lla la segona mei­tat del curs 2004/05, quan hi va arri­bar cedit pel Lleida. En les qua­tre set­ma­nes que hi va pas­sar, tot va ser posi­tiu. “Era com un més, i des del pri­mer dia em vaig sen­tir molt inte­grat. No hi eren alguns dels cracs, però sí Antic i Udoh. El nivell era supe­rior al que havia vis­cut, però no vaig desen­to­nar”, deia el català, que es va refe­rir a Obra­do­vic: “Ja li tens un res­pecte, però quan hi tre­ba­lles t'ado­nes que no ha gua­nyat vuit Euro­lli­gues per sort. Té un do espe­cial pel bàsquet. Sap trans­me­tre el que vol i et fa enten­dre la importància dels detalls. Va ser una experiència increïble.”

L'Ulm i l'Ourense

El pas pel Fener­bahçe i el seu paper en un tor­neig a Zadar –tri­omf turc, amb minuts per a Arco– va cri­dar l'atenció i li van arri­bar ofer­tes. Final­ment, va anar cap a l'Ulm ale­many a mit­jan octu­bre amb un con­tracte per un mes i mig. Que un català (Jesús Ramírez) en sigui un dels assis­tents també hi va aju­dar. “És un bàsquet que no té res a veure amb el que jo m'havia tro­bat. És més directe i físic, i molt menys tàctic. Em va cos­tar, però m'hi vaig adap­tar i, de fet, em van ofe­rir la reno­vació per dos mesos més, però vaig decli­nar l'oferta”, va expli­car Arco, que va bri­llar en l'Euro­copa, en què va fer 7,4 punts i 2 assistències en 22 minuts.

El motiu de la nega­tiva va ser l'interès de l'Ibe­ros­tar per tor­nar-lo a la Lliga Endesa. I no s'hi va poder resis­tir. En aquell punt, ja s'havia dete­ri­o­rat la relació amb l'Ourense, tip dels seus incom­pli­ments. S'explica: “Abans d'anar cap a l'Ulm, vaig tenir ofer­tes de Fuen­la­brada i Breogán, però les vaig refu­sar, perquè els pri­mers no tenien bona relació amb l'Ourense pel que havia pas­sat a l'estiu, i els segons, per la riva­li­tat. I, ja lla­vors, vam tan­car un acord ver­bal, no fir­mat, per jugar amb ells l'any que ve [2016/17] en la Lliga Endesa. Els vaig demos­trar que eren la pri­mera opció i estava tot tan­cat, però ara això està tren­cat per part seva. I avui no hi ha res. A final de curs, quedo lliure.” Vista aquesta experiència, té clar que no tor­narà a espe­rar tant i con­fia a rebre ofer­tes de l'ACB: “Puc jugar-hi i fer-ho bé. Els dos anys a Man­resa i aquest últim m'han fet evo­lu­ci­o­nar. I tinc l'ambició de bus­car un rol més impor­tant que el de quart exte­rior.” Avui dis­pu­tarà el seu par­tit 99 a l'ACB, repar­tits entre Lleida (15) –hi va debu­tar el 2002/03 amb Petro­vic–, Man­resa (64) i Ibe­ros­tar (19).