Fent-se gran a Girona

“Sóc aquí per dir que deixo les pistes després de deu anys com a professional i, sobretot, després de vuit anys en aquest club i molt abans del que desitjava”, va anunciar d'entrada Carbó, que va recordar els “grans moments viscuts amb aquesta samarreta”, des de l'ascens a Lliga Femenina fins a la consecució dels títols de lliga i supercopa i el debut a l'Eurolliga: “Quan vaig arribar era una jove de 19 anys amb moltes ganes de jugar a bàsquet i de menjar-me el món. Marxo sent una de les capitanes d'aquest gran equip, havent evolucionat dins i fora de la pista i també sent una mica més vella.”

A més d'Anna Caula, va haver-hi un record per a la junta: “Per haver confiat en mi, per haver-me fet sentir una més de la família de l'Uni i per haver-me fet una gironina més. Ha estat un orgull defensar aquest escut per totes les pistes. He gaudit vestint el número 7 cada diumenge, veient com Fontajau s'aixecava i m'animava en cada acció que feia i, sobretot, ha estat un orgull aixecar aquella copa que ens proclamava campiones el 23 d'abril passat, amb el pavelló ple de gom a gom.”

A Carbó l'atrapava l'emoció: “Desitjo molta sort al club i sé que continuarà fent les coses tan bé com fins ara. Molta sort a l'staff i a les meves companyes en la final de diumenge. Segur que l'Uni continuarà tenint grans temporades, aixecarà més títols i per fi es convertirà en un dels grans d'Europa.”

L'espina de l'Eurolliga

Carbó va explicar que enfocarà el seu futur professional a partir de la seva llicenciatura i postgrau en dret. “A l'Uni m'hi he passat molts anys i Anna Caula em va permetre compaginar els estudis amb el bàsquet. Espero trobar una bona feina i si pot ser relacionada amb el bàsquet, millor. No puc tornar a jugar professionalment però puc fer vida normal. Ho he anat sabent al llarg del temps.”

Però quan les llàgrimes la van vèncer va ser quan va explicar el somni que no podrà complir: “Qui m'havia de dir que guanyaria una lliga... Però un dels meu vells somnis era poder jugar l'Eurolliga amb l'Uni. I el club ho ha aconseguit, està entre els millors d'Europa! Estic molt contenta de veure l'escut de l'Uni a Fibaeurope.com, però molt trista per no haver-hi pogut jugar ni un minut.” Carbó va revelar que en un moment de la seva recuperació va intentar escurçar els terminis per arribar a temps de jugar l'últim partit: “Vaig forçar, i vaig forçar tant que em vaig fer més mal del que tenia, però tot va ser per poder jugar un minut en aquesta competició. Jo no em volia lesionar, jo no em volia retirar...”, va lamentar en el moment més colpidor de la intervenció.