[D]
0
Més bàsquet
el masnou - 14 juliol 2016 2.00 h

RICKY RUBIO

BASE DE LA SELECCIÓ ESPANYOLA DE BÀSQUET

“Els Estats Units no són un equip NBA”

Ricky, el jugador de bàsquet més jove a guanyar una medalla en uns Jocs, torna a la cita després de perdre's Londres 2012

“S'ha perdut la por de jugar contra els nord-americans”

Les regles FIBA poden perjudicar els Estats Units, ja que, a un partit, els poden passar factura; però són els favorits clarament
He acabat la temporada a l'NBA en el meu millor moment des que vaig arribar a la lliga, amb molta confiança
- el masnou

Ricky Rubio (el Masnou, 21-10-1990) es va perdre els últims Jocs Olímpics de Londres per culpa d'una greu lesió en un genoll. Quatre anys abans ja havia tingut temps de fer història guiat per Aíto, en convertir-se en el jugador de bàsquet més jove que es penjava una medalla i en el tercer més jove a debutar amb la selecció espanyola, només superat per Carlos Sevillano i Juan Antonio Corbalán. Els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro arriben en un moment especial per a Ricky, després del cop baix que ha suposat la mort de la seva mare, la Tona, un puntal en la seva vida. El base del Masnou, però, ha tornat a mostrar el seu caràcter positiu i no ha fallat al seu campus, on ha tornat a fer somriure tothom. El mateix que fa amb els espectadors quan té la pilota a les mans.

Després de la mala sort que va tenir en els Jocs Olímpics de Londres per una lesió torna a tenir l'ocasió de ser en una cita única.
És especial i és el màxim per a un esportista. Vaig tenir la sort de jugar a Pequín. És especial, perquè no només estàs amb els millors del món del bàsquet, sinó de tots els esports. Estàs a la vila amb moltíssims esportistes increïbles. Lluitar per una medalla és molt difícil. I sobretot destacaria que és un esdeveniment que sobrepassa qualsevol tipus d'audiència, perquè es veu arreu del món.
De la selecció espanyola diuen que, a banda de la qualitat tècnica que hi ha, sobretot hi ha mentalitat guanyadora i bon ambient. És així?
Hi ha hagut la sort d'unir diverses generacions amb la del vuitanta, en què a banda de ser molt bons sobretot tenen una mentalitat molt guanyadora. S'ha sumat la mentalitat al talent. I a ells s'hi han anat afegint diversos jugadors de generacions diferents que ha fet que la selecció hagi evolucionat per arribar a competir contra qualsevol selecció, com vam demostrar en els Jocs Olímpics.
Un dels noms propis de l'NBA és el de Pau Gasol, un pivot dominador i que a la selecció és el líder indiscutible. Ho veu així?
En Pau, si no és el millor de tots els temps, és un d'ells, no només d'Espanya, sinó d'Europa. És un jugador especial, perquè tot i haver aconseguit tots els èxits continua lluitant com es va veure en el darrer europeu, en què es va carregar l'equip a les espatlles. Està fet d'una pasta diferent.
És parla, potser massa, de la hipotètica final entre Espanya i els Estats Units. Creu que és perillós?
Sí, perquè hi ha altres seleccions molt potents com França, el Brasil... que poden trencar qualsevol pronòstic. Hi ha moltes seleccions que potser estan una mica per sota dels EUA. S'està veient en l'NBA, en què cada vegada hi ha més jugadors europeus, i això no és casualitat. Vol dir que la resta del món està fent un pas endavant.
Vostè que coneix de primera mà els jugadors nord-americans, considera que estan a un nivell molt superior al de la resta?
Físicament estan una mica per sobre, però s'està igualant. Al talent que tenen, si li sumes el físic privilegiat, tens com a resultat superjugadors. Jo destacaria, però, que una cosa que hi ha als Estats Units és abundància de jugadors, perquè com que allà és un esport rei, el nivell de competició des de petits ja és molt alt i arriben a grans molt més preparats que en altres països.
Hi ha hagut moltes renúncies a la selecció nord-americana. Tot i així, els continua considerant favorits?
Els Estats Units podrien fer moltes seleccions. El problema és que el seu bàsquet i les regles FIBA són una mica diferents i si no estan habituats, a un sol partit els poden passar factura. No és el mateix una selecció nord-americana que un equip de l'NBA. Quan ets una estrella al teu equip i vas a una selecció saps que has de sacrificar algunes coses personals pel bé de l'equip. Els va passar altres anys quan encara hi havia Iugoslàvia, després a Sèrbia... Tenien jugadors de molt talent, però que no acabaven sent un equip i això feia que no poguessin competir al seu màxim nivell.
La carrera de Ricky Rubio en l'NBA està clarament en línia ascendent. La sensació des de fora és que el veiem en un moment òptim.
Amb l'experiència aprens a jugar de menys a més en una
lliga tan exigent com l'NBA. Sí que és cert que al principi de la temporada vaig tenir molèsties i això va fer que el nivell baixés una mica, però he acabat en el meu millor moment des que vaig arribar a l'NBA, amb molta confiança. Aquesta aturada d'un mes sense estar lesionat m'ha anat molt bé per millorar físicament i tècnicament i per poder entrenar-me amb tranquil·litat.
En la selecció espanyola dels últims anys, cada vegada hi ha més jugadors que són de l'NBA que no pas de l'ACB. Això és millor o pitjor?
Hi ha una cosa molt positiva i és que com que ja estem acostumats a jugar contra els jugadors de l'NBA no hi ha la por de jugar contra els Estats Units. És curiós, però quan ens retrobem a l'estiu sí que es veu en els entrenaments que hi ha coses del joc que són diferents, però com que fa tants anys que juguem plegats amb la selecció això mai és un obstacle, sinó que parlem el mateix idioma.
Parlant de l'aspecte purament esportiu, considera que la temporada que ve veurem el millor Ricky en l'NBA?
Espero que sí. Estic en un moment de maduresa. Amb 26 any, farà sis temporades que hi jugo i espero que, toquem fusta, no tingui lesions. Si és així podré aconseguir el meu màxim nivell. Vull arribar als Jocs amb un nivell òptim i començar l'NBA en plena forma i amb molta confiança.
Parlant del seu estiu, sembla que vostè no es cansa mai del bàsquet, ja que ha dedicat una part del seu temps lliure al seu campus.
M'agrada molt veure els nens i les nenes gaudir jugant a bàsquet. La veritat és que el campus el vam engegar ja fa set anys i cada any ha estat millor. Tenia molt clar que si feia un campus amb el meu nom el que volia era estar amb els joves que hi venien, i això és el que faig. Hi estic molt a gust, també hi ha la meva família i els meus amics i és una injecció de moltes sensacions positives.
I després d'una temporada tan plena de partits i viatges, no troba a faltar descansar?
Ho faig. Quan estic al Masnou tot és diferent. Pensa que a Minnesota la majoria de la temporada tenim temperatures sota zero i quan vinc de vacances el que em ve de gust és estar amb els meus amics i la meva família al meu poble.
Aquest estiu va tornar a anar a Los Angeles a fer entrenaments específics?
No ens vam classificar per al play-off, i des que va acabar la temporada i fins a la concentració amb la selecció espanyola tenia clar que tenia temps per descansar, però que també volia treballar. Vaig estar una setmana a Los Angeles treballant el tir i aquí he treballat aspectes físics amb el meu preparador per estar al màxim.
Uns Jocs Olímpics són com un somni. Com els vivia, vostè, de petit?
A casa sempre ens ha apassionat el bàsquet, però també ens han agradat altres esports, i quan hi ha hagut Jocs Olímpics, els hem seguit. Ara que tinc la sort de poder viure'ls des de dins, l'única cosa que penso és a gaudir-los al màxim, vivint totes les experiències al màxim i com si fossin els últims.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Notícies

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)