Molt bé. Físicament estic millorant, tot i que em falten minuts de partit i ritme de competició, que és quan agafes aquesta espurna necessària. Però content i entrenant-me sense cap mena de dolor ni molèstia. Pràcticament estic al màxim.

Sí. Molt més tranquils que l'any passat, ja que en aquests moments estàvem en una situació molt complicada. Ara tenim la il·lusió de fer les coses bé i la possibilitat de ficar-nos entre els set primers. Serà difícil, perquè hi ha equips que són molt durs, però si estem a prop de fer aquest salt és que ens ho hem merescut. No és casualitat. El que volem és fer un bon final d'any per acabar setens.

Ho intentarem i pensarem en el proper partit, contra el Betis. Cada partit és una nova oportunitat d'anar més enllà. No serveix de res fer càbales i estadístiques de punts. Queden deu partit i si continuem amb aquest ritme ho podem fer i estar en les tres o quatre últimes jornades lluitant per aquesta setena plaça; serà el moment de fer números.

Sí, és semblant, però amb la novetat que aquest any és millor, hem estat més regulars. Llavors vam ser més irregulars. Vam començar a aconseguir bons resultats gràcies a la copa. Allà vam elevar el nostre nivell. Ara som més complets tot i tenir certes lesions que ens han condicionat, com la de Leo [Baptistão] i més recentment la d'Óscar [Duarte]. Però pot ser un any semblant, tot i que volem que enguany no se'ns escapi.

Tenim clar que venen rivals forts, el mateix Betis divendres, i la setmana que ve amb l'Athletic i l'Alavés. Aquests tres partits marcaran si estem a l'altura. Si guanyem tindrem la possibilitat d'anar per la setena posició: si no, ens haurem de conformar a acabar entre els deu primers. Però l'equip està bé, còmode i concentrat en el fet que som un bon equip. Hi ha pocs equips millors que nosaltres.

Som els primers que volem anar a Europa. Però tenim clar que no ens hem de posar com a objectiu prioritari ser-hi. El nostre objectiu és fer una bona temporada i estar entre els deu primers. Exigir-nos la pressió d'estar tant sí com no a Europa, pot influir negativament. Però repeteixo: som els primers que volem ser-hi. Però no és una exigència, sinó una il·lusió.

Si venem que el nostre objectiu primordial és anar a Europa i no ho aconseguim, sonarà a fracàs, fins i tot si acabem vuitens. I si finalitzem en vuitena posició, no podem parlar de fracàs.

L'any vinent ens plantejarem un nou objectiu i veurem com ens reforcem nosaltres i la resta. Hem d'evolucionar i sabem que cada any se'ns exigirà més. Si l'any que ve l'objectiu és ficar-se a Europa és que tindrem un equip de garanties per fer-ho.

Hem notat el canvi en tot i en el dia a dia. A final de mes cobres al dia i no tens problemes en aquest sentit. Futbolistes que tenen ofertes i que abans marxaven ara es queden i els milloren el contracte. Tenim jugadors que fa anys no ens podíem ni imaginar i això és boníssim. Però hem de saber d'on veníem l'any passat.

Vam viure un final d'any amb moltíssima pressió. No pel club, sinó per nosaltres mateixos. Estàvem al davant d'una gran oportunitat de futur i el club no es podia permetre baixar a segona. Jugar amb aquesta pressió no va ser fàcil.

Només tinc paraules bones per a ell. Javi López ha unit aquest vestidor i és amic meu. Dona moltíssim dins i fora del camp. Un futbolista que suma més de 200 partits amb l'Espanyol no és de casualitat. Pot tenir més o menys qualitat o jugar un dia millor o pitjor, com ens passa a tots, però no es pot dubtar mai de la seva vàlua. És un exemple. Sé el que ha patit i els dies que es va passar sense dormir. El que ho viu amb ell sap com n'és, d'important, i el que no ho ha viscut parla des de la ignorància.

Des de fora és molt fàcil parlar i fer fora gent de la casa i que vinguin estrelles. Però un vestidor es fa amb gent com en Javi [López], amb pencaires del futbol. Jo soc un d'ells. No tot poden ser estrelles.

És clau i un dels pilars del futbol. Molts equips s'han estavellat perquè hi ha hagut futbolistes s'ha apartat del camí i han pensat més en el seu futur. L'any passat hi va haver una factor molt important: tothom estava pensant en el present i no en el que podia passar més enllà. El que necessites en un vestidor és gent compromesa al cent per cent.