Raúl Albiol (Vila­mar­xant, 1985) torna a estar en l’òrbita de l’Espa­nyol per reforçar la seva defensa. El fut­bo­lista era l’objec­tiu número 1 per reforçar la defensa de l’Espa­nyol el dar­rer estiu. La intenció de Qui­que Sánchez Flo­res era recu­pe­rar el defensa valencià per donar impuls a la defensa blanc-i-blava. Ara torna a ser un dels objec­tius que té el tècnic sobre la taula. Qui­que el coneix a la per­fecció de la seva etapa al Getafe i al València. Ara torna a insis­tir en la seva con­trac­tació i des d’Itàlia el situen com un dels can­di­dats a retor­nar a la lliga després de qua­tre anys en el Nàpols. La política de reforços de l’Espa­nyol va estan­car-se per l’enca­par­ra­ment de Sánchez Flo­res a fit­xar el de Vila­mar­xant. El pre­si­dent del Nàpols, Aure­lio de Lau­ren­tiis, es va man­te­nir infle­xi­ble i no el vol dei­xar sor­tir mal­grat que només li res­tava un any de con­tracte. Al final, l’inter­na­ci­o­nal, que farà 32 anys el 4 de setem­bre, va reno­var el seu con­tracte amb el con­junt italià fins al juny del 2020. El club italià s’asse­gu­rava amb aquesta mani­o­bra que no marxés lliure aquest estiu. L’Espa­nyol estava deci­dit a pagar 10 mili­ons d’euros, però aquesta quan­ti­tat era pro­hi­bi­tiva per a una enti­tat que només tenia 16 mili­ons a gas­tar-se el pas­sat estiu per refer la seva plan­ti­lla després d’una tem­po­rada ante­rior crítica. Els temps per­dut mirant de con­trac­tar Albiol i l’afe­gitó de la frus­trada venda de Felipe Cai­cedo van ser un cop estratègic nefast per la cons­trucció de la plan­ti­lla, que va per­dre pel cam fut­bo­lis­tes impor­tants per la defensa com el cen­tral Iván Mar­cano, del Porto, o el came­runès Nico­las N’Kou­lou, agent lliure, que va aca­bar fit­xant pel Lió. Al final l’Espa­nyol va reclu­tar a corre-cuita Mar­tin Demic­he­lis i l’últim dia de mer­cat va tenir la sort de poder lli­gar Diego Reyes després del comiat in extre­mis de Mic­hael Ciani, a qui se li va res­cin­dir el con­tracte que tenia d’una tem­po­rada més.

Ara la con­trac­tació d’Albiol no sem­bla gaire fàcil. El fut­bo­lista té com a pri­o­ri­tat anar al València, on es va for­mar com a fut­bo­lista i d’on és la seva família. A quasi 32 anys sap que és davant del seu últim gran con­tracte abans de reti­rar-se i li tempta més la idea de tor­nar a Mes­ta­lla que no pas la d’enro­lar-se en el pro­jecte de Chen Yans­heng. La seva carta de lli­ber­tat, després de la reno­vació del setem­bre, és de només sis mili­ons d’euros. Una quan­ti­tat més asse­qui­ble que no fa pas un any. L’equip de Mes­ta­lla va pres­si­o­nar de valent l’estiu pas­sat al Nàpols i va arri­bar a ofe­rir, a la des­es­pe­rada, fins a 12 mili­ons d’euros per empor­tar-se el defensa, que ja havia mili­tat qua­tre tem­po­ra­des amb l’equip valen­ci­a­nista. Arri­bat a aquest extrem, l’única manera de seduir Raúl Albiol seria la gestió externa que pugui fer Qui­que Sánchez Flo­res. El tècnic és l’únic que podria cap­gi­rar la decisió del fut­bo­lista i engres­car-lo amb el pro­jecte que està cons­truint a l’Espa­nyol a més, els blanc-i-blaus també li tin­drien que ofe­rir més diners al cen­tral per esmor­teir els seus desit­ges per­so­nals. Podran més els diners o els sen­ti­ments? Aquest és el dilema d’Albiol. Però ara mateix sem­bla força com­pli­cat que l’Espa­nyol pugui posar gai­res més diners que els que li ofe­ri­ria el València, un club que té un marge econòmic més ampli i un límit sala­rial més ele­vat que no pas l’equip català. A més, Qui­que ja sap el que li va com­por­tar la seva obsessió de voler tenir Albiol el dar­rer estiu. En la decisió final hi tin­dran molt a veure el direc­tor gene­ral espor­tiu, Óscar Perar­nau, i el direc­tor espor­tiu, Jordi Lardín. La qua­li­tat del fut­bo­lista no es dis­cu­teix, però els paràmetres econòmics són els que són i a més, vist la pro­jecció i l’edat de Diego Reyes, de 24 anys, pot­ser seria més con­ve­ni­ent inver­tir 7 mili­ons en el mexicà que no sis en el valència que està en l’epíleg de la car­rera.