La situació en la classificació només obligava a una cosa: guanyar. L’Espanyol no tenia cap altra alternativa si no volia encendre el llum vermell d’alarma, i ahir contra el Getafe va aconseguir la quarta victòria de la temporada, que li serveix per agafar oxigen en la classificació. Més enllà de l’estadística, el resultat va anar per una banda i el joc en sentit oposat. Els blanc-i-blaus en van tenir prou amb una jugada d’estratègia de Piatti que va acaronar Gerard Moreno per fer l’únic gol del partit. Tres punts balsàmics, o més ben dit de sutura, per tancar ferides i evitar mals majors. El més confortable de la nit va ser el resultat. Una victòria cosmètica que té com a principal objectiu capgirar dinàmiques i apujar l’autoestima d’un grup al qual els dubtes començaven a foradar l’ànima competitiva. Una derrota ahir hauria empès, de mala manera, els de Quique cap a la zona baixa de la taula i hauria posat contra les cordes el segon any de projecte del madrileny.

El resultat, però, no va anar de bracet del joc. Partit gris i fred d’un equip funcional i en alguns moments nerviós, conscient de la importància dels tres punts d’ahir. Un partit antagònic al del València. Aquell va ser gegantí, un matx que va deixar unes sensacions d’equip gran però amb un resultat nefast. Ahir va ser un partit de guerrilla, de passos desconnectats i de retrocés en el joc. L’Espanyol necessita fer molt més si vol ser un equip de la part alta de la taula. Té ingredients per fer-ho, però està anestesiat per les circumstàncies.

L’angoixa ambiental va poder en alguns moments amb els deixebles de Quique Sánchez Flores. El guió en va ser la mostra més fefaent. I és que ahir l’Espanyol es va entossudir a torturar-se a si mateix. Lluny del futbol coral i intens de fa una setmana contra el València, els blanc-i-blaus van mostrar un joc més previsible i pla. La teranyina defensiva del Getafe també hi ajudava. Sense brillantor una jugada inicial d’Aarón, per poc no va encendre el partit. Xut potent del de Montmeló des de la frontal que va obligar Guaita a treure una mà per evitar el gol. Minuts més tard, una jugada d’estratègia va il·luminar els locals amb una rematada de cap d’Hermoso al travesser. No hi havia fluïdesa, però sí la suficient certitud per buscar alguna via d’aigua en la defensa madrilenya que, en l’aproximació següent, va estara punt de fer-se un gol en pròpia porteria. Joc a batzegades fins que l’Espanyol va estar a punt de disparar-se un tret al peu. David López va calcular malament una recepció i Ángel li va robar la pilota en la pressió fins que es va plantar a l’àrea petita davant Pau López. Era un gol cantat, però el Getafe va indultar l’Espanyol. Ho va fer Ángel en el primer xut i Molina en el segon que va treure David López de la línia de gol. Aquesta situació anòmala va ficar la por al cos a l’Espanyol. Nervis i imprecisions a dojo d’un equip baix de moral per la necessitat de sumar una victòria.

Els ànims van remuntar després de la represa. L’Espanyol va fer mal al Getafe torpedinant una de les seves fortaleses: l’estratègia. El conjunt madrileny no havia encaixat un gol a pilota aturada i, per contra, es mostrava letal en aquesta faceta. Un recurs amb què ja ha fet set gols. Doncs bé, l’Espanyol va treure petroli d’una falta des de la frontal de Piatti que va tocar suficientment Gerard Moreno per fer el seu cinquè gol en la lliga i trencar, de retruc, la sequera dels últims partits. Els últims minuts van servir per certificar que Pau López és una assegurança de vida i van descobrir un Melendo molt participatiu que va deixar dues bones conduccions que donen un bri d’esperança i de qualitat enmig de la foscor general a què està abocat l’Espanyol. No obstant això, la victòria és el millor bàlsam per créixer i ara, amb més estabilitat, l’Espanyol ha de trobar el seu lloc en la lliga, però ho ha de fer amb més i millor futbol i aparcant l’angoixa.