Camins antagònics
La cara B de la prèvia. Aarón va estrenar suplència per primer cop a Mestalla, on Melendo va ser titular per segona vegada i tot fa pensar que ho tornarà a ser avui contra el Getafe
Aarón Martín va veure a Mestalla com Quique Sánchez Flores el deixava a la banqueta. Era la primera vegada en tota la temporada que el de Montmeló es veia suplent. Només s’havia perdut un partit –per sanció– el present curs contra el Sevilla (0-3) i per veure la seva darrera suplència cal remuntar-se a l’abril del 2017 a San Mamés. Una suplència motivada pel fet que hi havia jornada intersetmanal. Aarón és el jugador més prometedor de la “generació Chen”; cap dels seus companys de lleva li poden discutir els números. Enguany és el tercer futbolista de l’equip amb més partits a les cames (2.610 minuts), només superat per Gerard Moreno (2.790) i David López (2.700). En dos anys al primer equip ha disputat 59 partits. La suplència a Mestalla respon a un toc d’atenció puntual o bé es tornarà a repetir a Getafe? Això només ho sap l’entrenador, però la seva absència no es va notar i Dídac Vilà va fer un bon paper al lateral esquerre.
Curiosament la suplència d’Aarón Martín va anar acompanyada de l’eclosió d’Óscar Melendo. El menut jugador és un dels grans oblidats de Quique Sánchez Flores. El barceloní no arriba a l’anonimat en què s’ha capbussat Marc Roca (un cas digne d’estudi), però tampoc a la intermitència de Marc Navarro, que ha anat alternant aparicions al llarg de tot el curs. Melendo va protagonitzar una bona segona part contra l’Alavés i Quique el va premiar amb la titularitat contra el València. Melendo ja va avisar de les seves intencions la setmana passada: “Vull aprofitar al màxim les oportunitats que el tècnic em doni.” I a Mestalla va tornar a ser un dels més destacats. El davanter va mostrar la seva determinació a la gespa oferint-se en totes les jugades d’atac i aportant un repertori que no té cap jugador de la plantilla aquesta temporada: trencar la línia defensiva i atrevir-se a l’un contra un. L’any passat Piatti era dels pocs que ho feia i a Mestalla Melendo ho va fer al marge de mostrar-se com un futbolista molt participatiu en el joc de combinació.
El hàndicap que ha arrossegat el barceloní és la poca presència que Quique li ha donat al llarg del curs. La de Mestalla va ser la seva segona titularitat en lliga i només acumula 344 minuts en la competició. La primera va ser a casa contra el Sevilla (0-3). A la ciutat del Túria va jugar més centrat i va mostrar més la seva incidència en el joc ofensiu. El problema de Melendo és que el seu perill i zona d’influència és amb la pilota als peus i Quique s’ha entossudit des que el va fer debutar a Mendizorrotza el curs passat a situar-lo a la banda per no variar el seu clàssic 4-4-2. És el quart jugador menys utilitzat per Quique en lliga només superat per Marc Roca (101’), Sergio Sánchez (102’) i Dídac Vilà (300’). La seva bona actuació contra el València fa pensar que serà titular avui a Getafe.
El mateix tècnic es desfeia en elogis ahir al barceloní. “Sempre he pensat que si Melendo no ha jugat més és per culpa de l’entrenador. Aquest jugador el dia que el posés d’entrada seria complicat treure’l de l’onze titular i s’hi quedaria. Però també implica treure jugadors importants. Parlem d’un relleu generacional. Però és un futbolista que sabem perfectament el que ens dona: conducció i un contra un”, admetia Quique, però quedarà en suspens que hauria estat del punta si s’hagués apostat per ell abans. I més en aquest curs en què el problema està en els rèdits ofensius: l’Espanyol té 17 gols menys que l’any passat.
EL PERQUÈ
“Si Melendo no ha jugat més és per culpa de l’entrenador”, va dir ahir QuiqueMarc Roca, l’expedient X
Sempre que es parla de la “generació Chen” el nom de Marc Roca surt a col·lació. El mig és el gran oblidat de Quique, que ahir el va tornar a deixar fora de la llista. I això que va ser el primer de “tirar a terra la porta del primer equip”, com va dir en el seu moment el tècnic . La primera volta del curs passat va brillar amb llum pròpia, però, de cop, es va apagar la seva màgia sense trobar-hi una explicació plausible. Quique va argumentar que no el veia amb aquella “espurna” dels seus inicis. Enguany només suma 101 minuts en lliga i és juntament amb Sergio Sánchez, un altre dels oblidats de Quique, el dos futbolistes que menys minuts han jugat en el present campionat de lliga. Una estadística que contrasta amb els 1.310 minuts del curs 2016/17.