Dilluns era un rumor, dimarts es va con­ver­tir en notícia, con­fir­mada per tots els mit­jans, i ahir, final­ment, va ser un fet: Rubi deixa l’Espa­nyol pel Betis. De la nit al dia, en un tres i no res, el tècnic mares­menc ha dit adeu al club del seu cor, del qual s’havia con­ver­tit en guia espi­ri­tual en tan­car la pri­mera tem­po­rada a la seva ban­queta amb un final ines­pe­ra­da­ment feliç. I ho ha fet per accep­tar una sucosa oferta, pro­ce­dent del Benito Villa­marín, que li va arri­bar la set­mana pas­sada i que el farà seure a la cadira que va que­dar buida després de l’aco­mi­a­da­ment de Qui­que Setién. Es parla de 5 mili­ons bruts per tem­po­rada, per a ell i el seu cos tècnic, i d’un con­tracte de dos anys amb un més d’opci­o­nal, en funció de dife­rents paràmetres espor­tius. Déu-n’hi-do. L’Espa­nyol tre­ba­llava en una oferta per mirar d’eixam­plar el seu con­tracte fins al 30 de juny del 2021 que no s’hi acos­tava ni de lluny i, quan abans-d’ahir es va con­fir­mar que els agents de Rubi, de l’empresa Bahía, nego­ci­a­ven a Sevi­lla un con­tracte amb el Betis, el club blanc-i-blau no va voler ini­ciar cap sub­hasta. Això sí, va dema­nar al que encara era el seu entre­na­dor que es definís de manera clara abans de 24 hores.

Rubi no va tri­gar tant a con­fir­mar la seva marxa. Ahir al matí, en una vide­o­con­ferència amb la Xina, ho va comu­ni­car al pro­pi­e­tari de l’Espa­nyol, Chen Yans­heng. A Cor­nellà-el Prat la decisió del tècnic no va agra­dar gens. Espe­ci­al­ment al direc­tor gene­ral espor­tiu; Òscar Perar­nau, el seu prin­ci­pal ava­la­dor, té motius per sen­tir-se traït, ja que va ser ell qui li va donar suport en els pit­jors moments de la tem­po­rada. L’Espa­nyol i Rubi, en tot cas, van nego­ciar durant tota la jor­nada d’ahir la des­vin­cu­lació del tècnic. No va ser una nego­ci­ació fàcil: les cir­cumstàncies van empènyer el club a mirar amb lupa tots i cadas­cun dels detalls con­trac­tu­als.

D’altra banda, tot i que el motiu prin­ci­pal de la sor­tida de Rubi és la irre­nun­ci­a­ble oferta econòmica del Betis, també cal tenir en compte el seu des­encís en veure que l’Espa­nyol no sem­blava dis­po­sat a millo­rar de manera impor­tant la plan­ti­lla de cara al curs vinent, en el qual tindrà l’opor­tu­ni­tat de com­pe­tir a Europa. No li agra­dava la idea d’haver d’afron­tar una tem­po­rada de màxima exigència amb les matei­xes limi­ta­ci­ons que enguany i, encara més, sense la pos­si­bi­li­tat de millo­rar el que ha acon­se­guit aquest curs. El llistó que­dava massa alt.