Adeu-siau
Es consuma la marxa de Rubi al Betis després d’una important oferta econòmica del club andalús
El brillant final de la temporada de l’Espanyol, amb la classificació per a l’Europa League en la darrera jornada, ha fet més atractiva l’opció del tècnic maresmenc per als equips que busquen entrenador
Dilluns era un rumor, dimarts es va convertir en notícia, confirmada per tots els mitjans, i ahir, finalment, va ser un fet: Rubi deixa l’Espanyol pel Betis. De la nit al dia, en un tres i no res, el tècnic maresmenc ha dit adeu al club del seu cor, del qual s’havia convertit en guia espiritual en tancar la primera temporada a la seva banqueta amb un final inesperadament feliç. I ho ha fet per acceptar una sucosa oferta, procedent del Benito Villamarín, que li va arribar la setmana passada i que el farà seure a la cadira que va quedar buida després de l’acomiadament de Quique Setién. Es parla de 5 milions bruts per temporada, per a ell i el seu cos tècnic, i d’un contracte de dos anys amb un més d’opcional, en funció de diferents paràmetres esportius. Déu-n’hi-do. L’Espanyol treballava en una oferta per mirar d’eixamplar el seu contracte fins al 30 de juny del 2021 que no s’hi acostava ni de lluny i, quan abans-d’ahir es va confirmar que els agents de Rubi, de l’empresa Bahía, negociaven a Sevilla un contracte amb el Betis, el club blanc-i-blau no va voler iniciar cap subhasta. Això sí, va demanar al que encara era el seu entrenador que es definís de manera clara abans de 24 hores.
Rubi no va trigar tant a confirmar la seva marxa. Ahir al matí, en una videoconferència amb la Xina, ho va comunicar al propietari de l’Espanyol, Chen Yansheng. A Cornellà-el Prat la decisió del tècnic no va agradar gens. Especialment al director general esportiu; Òscar Perarnau, el seu principal avalador, té motius per sentir-se traït, ja que va ser ell qui li va donar suport en els pitjors moments de la temporada. L’Espanyol i Rubi, en tot cas, van negociar durant tota la jornada d’ahir la desvinculació del tècnic. No va ser una negociació fàcil: les circumstàncies van empènyer el club a mirar amb lupa tots i cadascun dels detalls contractuals.
D’altra banda, tot i que el motiu principal de la sortida de Rubi és la irrenunciable oferta econòmica del Betis, també cal tenir en compte el seu desencís en veure que l’Espanyol no semblava disposat a millorar de manera important la plantilla de cara al curs vinent, en el qual tindrà l’oportunitat de competir a Europa. No li agradava la idea d’haver d’afrontar una temporada de màxima exigència amb les mateixes limitacions que enguany i, encara més, sense la possibilitat de millorar el que ha aconseguit aquest curs. El llistó quedava massa alt.
A dalt i a baix
L’èpic desenllaç de la temporada de l’Espanyol, amb la classificació per a la fase prèvia de l’Europa League en l’última jornada, ha fet encara més visible el cartell de Rubi per als clubs que busquen entrenador. Si les circumstàncies haguessin estat diferents en aquest sentit, és fàcil pensar que el Betis no hauria apostat de la manera que ho ha fet per ell. El curs 2018/19, però, no ha estat un camí de roses per al tècnic de Vilassar de Mar. Ni de bon tros. Va començar molt bé, això sí: amb 21 punts en les onze primeres jornades de lliga i un moment, a Valladolid, en el qual la glòria del lideratge va quedar a un pam. L’Espanyol jugava bé i sumava punts, eren els temps del darderisme i de creure, fins i tot, que era possible classificar-se per a la Champions League. Però tot es va girar a partir del tercer més de competició: la realitat va colpejar fort amb una ratxa a la lliga de només quatre punts de 33 possibles, entre les jornades 12 i 22, que va enviar l’equip blanc-i-blau a la cua de la classificació. Les alarmes es van encendre i va caldre una bona dosi de confiança als despatxos del club –Perarnau hi va tenir molt a veure–, i també al vestidor, perquè Rubi no fos destituït. El tècnic, per la seva banda, no va perdre mai la calma i va saber encomanar el seu esperit optimista i combatiu. Tot plegat va tenir com a resultat cinc victòries i quatre empats en les últimes nou jornades de lliga que van valer una classificació europea.