“Hem fet un partidàs”, deia dijous David Gallego després de l’empat contra el Celta. No li faltava part de raó, al surienc. L’Espanyol arribava a Vigo amb sensacions tèrboles i una inconsistència en el seu joc preocupant. Però a Balaídos, al llarg dels noranta minuts, els blanc-i-blaus van signar la seva millor actuació del curs. Una bona imatge global que no els va servir per esmorteir els dubtes recurrents que graviten al voltant del seu joc. Continuen sent un equip fràgil en grans moments del partit. Només la falta de perícia en els últims metres del seu rival va evitar que l’Espanyol marxés al descans amb un gol en contra. Tot i això, els blanc-i-blaus van signar la millor primera part des de l’inici de curs. I és que els homes de Gallego s’han acostumat a regalar i donar massa peixet al seu adversari en les arrencades de partit. A Vigo va mostrar més consistència, però la fiabilitat de l’equip continua sent poca. I això es nota en les sensacions que destil·la l’equip. Inconcret en les transicions ofensives. Li falta un pla de joc més diàfan i estructurat. Un pal de paller que mogui els fils de l’equip. Aquí es troba a faltar una figura com Marc Roca. El mig de la Granada del Penedès continua lluny del nivell de joc mostrat la temporada passada. Sobre ell gravitava el pes de l’equip i ara sembla emmascarat en una versió vulgar del que era. No se sent còmode i sembla jugar amb el fre de mà posat. La figura de Roca era essencial per a Rubi i ara sembla una figura residual. Un element decoratiu que no té un impacte decisiu en el joc coral de l’equip. L’Espanyol no acaba de concretar un dinamisme necessari i la força del grup, que ha de ser la clau per reflotar les expectatives de l’equip, encara no ha fet aparició. L’Espanyol resisteix, de moment, gràcies a les genialitats de Matías Vargas (convocat ahir amb la selecció absoluta de l’Argentina) o les aparicions de Pedrosa, que a Vigo va marcar el seu primer gol del curs. Falta sumar més jugadors a la causa i recuperar grans oblidats com ara Darder. Lluny de la seva versió, els que també cal sumar són Óscar Melendo o Wu Lei, entre d’altres.

Els fonaments de l’Espanyol són de fang i plens de contrastos. Gallego viu a contracorrent en el càrrec i els nervis són evidents. L’aspecte gestual en roda de premsa el delata, però en alguns moments està més a prop de trobar la versió d’equip que vol. Aquest Espanyol sembla mostrar indicis de fer un salt endavant, però el gol agònic del Celta, en l’últim minut, torna a fer disparar la inconsistència en el joc blanc-i-blau. Un conjunt amb massa dubtes i a qui falten certeses per trobar el seu camí cap a la glòria. És el vertigen en què es mou l’Espanyol.