“Hem fet un par­tidàs”, deia dijous David Gallego després de l’empat con­tra el Celta. No li fal­tava part de raó, al suri­enc. L’Espa­nyol arri­bava a Vigo amb sen­sa­ci­ons tèrbo­les i una incon­sistència en el seu joc pre­o­cu­pant. Però a Balaídos, al llarg dels noranta minuts, els blanc-i-blaus van sig­nar la seva millor actu­ació del curs. Una bona imatge glo­bal que no els va ser­vir per esmor­teir els dub­tes recur­rents que gra­vi­ten al vol­tant del seu joc. Con­ti­nuen sent un equip fràgil en grans moments del par­tit. Només la falta de perícia en els últims metres del seu rival va evi­tar que l’Espa­nyol marxés al des­cans amb un gol en con­tra. Tot i això, els blanc-i-blaus van sig­nar la millor pri­mera part des de l’inici de curs. I és que els homes de Gallego s’han acos­tu­mat a rega­lar i donar massa pei­xet al seu adver­sari en les arren­ca­des de par­tit. A Vigo va mos­trar més con­sistència, però la fia­bi­li­tat de l’equip con­ti­nua sent poca. I això es nota en les sen­sa­ci­ons que des­til·la l’equip. Incon­cret en les tran­si­ci­ons ofen­si­ves. Li falta un pla de joc més diàfan i estruc­tu­rat. Un pal de paller que mogui els fils de l’equip. Aquí es troba a fal­tar una figura com Marc Roca. El mig de la Gra­nada del Penedès con­ti­nua lluny del nivell de joc mos­trat la tem­po­rada pas­sada. Sobre ell gra­vi­tava el pes de l’equip i ara sem­bla emmas­ca­rat en una versió vul­gar del que era. No se sent còmode i sem­bla jugar amb el fre de mà posat. La figura de Roca era essen­cial per a Rubi i ara sem­bla una figura resi­dual. Un ele­ment deco­ra­tiu que no té un impacte deci­siu en el joc coral de l’equip. L’Espa­nyol no acaba de con­cre­tar un dina­misme neces­sari i la força del grup, que ha de ser la clau per reflo­tar les expec­ta­ti­ves de l’equip, encara no ha fet apa­rició. L’Espa­nyol resis­teix, de moment, gràcies a les geni­a­li­tats de Matías Var­gas (con­vo­cat ahir amb la selecció abso­luta de l’Argen­tina) o les apa­ri­ci­ons de Pedrosa, que a Vigo va mar­car el seu pri­mer gol del curs. Falta sumar més juga­dors a la causa i recu­pe­rar grans obli­dats com ara Dar­der. Lluny de la seva versió, els que també cal sumar són Óscar Melendo o Wu Lei, entre d’altres.

Els fona­ments de l’Espa­nyol són de fang i plens de con­tras­tos. Gallego viu a con­tra­cor­rent en el càrrec i els ner­vis són evi­dents. L’aspecte ges­tual en roda de premsa el delata, però en alguns moments està més a prop de tro­bar la versió d’equip que vol. Aquest Espa­nyol sem­bla mos­trar indi­cis de fer un salt enda­vant, però el gol agònic del Celta, en l’últim minut, torna a fer dis­pa­rar la incon­sistència en el joc blanc-i-blau. Un con­junt amb massa dub­tes i a qui fal­ten cer­te­ses per tro­bar el seu camí cap a la glòria. És el ver­ti­gen en què es mou l’Espa­nyol.