L’Espa­nyol ha començat la seva ope­ració remun­tada per man­te­nir-se a pri­mera. Té davant seu 19 par­tits. Tota una volta per cor­re­gir el rumb defi­ci­ent de la pri­mera. L’odis­sea serà llarga, fei­xuga i caldrà tenir calma per aguan­tar els revolts i superar els obs­ta­cles del camí. És una ascensió com­pli­cada, però a Vila-real es va posar la pri­mera pedra. Un tri­omf d’or després de nou jor­na­des de lliga i des­comp­tant una de les finals. En que­den divuit, però ahir l’Espa­nyol va gua­nyar més que tres punts. El guió del duel el va empènyer a fer un par­tit heroic en l’última mitja hora per l’expulsió de Javi López. Una resistència numan­tina amb l’ànim dels 3.000 valents afi­ci­o­nats que van fer de La Ceràmica un petit RCDE Sta­dium. L’Espa­nyol ha recu­pe­rat l’auto­es­tima i l’ener­gia posi­tiva. Era un par­tit per alli­be­rar-se i creure en el “sí que es pot” que cri­dava a l’uníson l’afició entre­gada al seu equip. Una comunió total amb els seus juga­dors que arri­ba­ven al xiu­let final amb els ulls a punt de plo­rar. Pura emoció. Pura èpica d’un equip que no es ren­deix mal­grats els cops de timó del destí. La per­manència és a qua­tre punts, però la sen­sació és que la distància, ahir, es va escurçar.

L’Espa­nyol va començar de manera elèctrica el par­tit. Una jugada d’estratègia va pro­pi­ciar el pri­mer. Va treure un córner Dar­der, va pen­ti­nar al segon pal Naldo i va rema­tar, de cap, David López, que va cele­brar el gol amb ràbia i mos­trant l’escut. Els dei­xe­bles d’Abe­lardo esta­ven endo­llats i serens, i pas­sa­ven per sobre d’un Vila-real que feia aigües per tots can­tons. Dar­der es posava el frac fent una fili­grana per com­bi­nar amb De Tomás. El madri­leny va assis­tir Calleri, Albiol va evi­tar el segon, i Pau Tor­res va tocar la pilota amb les mans. Jugada clau. González Fuer­tes va con­sul­tar el VAR, però va con­cre­tar que no eren voluntàries, davant les cares d’incre­du­li­tat dels fut­bo­lis­tes blanc-i-blaus.

La segona part també va començar de manera ful­gu­rant. Calleri es va ves­tir d’extrem per dei­xar plan­tats dos juga­dors del Vila-real i assis­tir De Tomás, que va rema­tar de cap al fons de la xarxa. Par­tit pro­digiós del madri­leny. Dos gols en dos par­tits. El pri­mer, diu­menge en la copa, i ahir con­tra el Vila-real. Un fut­bo­lista ele­gant i reso­lu­tiu. Té una marxa més que la resta. Veu el joc en alta defi­nició. Té visió de joc fora de l’àrea per asse­re­nar el ritme d’un par­tit i una habi­li­tat ferotge quan arriba als últims metres. El seu gol va sem­blar que sen­ten­ci­ava el par­tit, però el col·legiat va cap­gi­rar el guió. Dos minuts després del gol de l’equip català, González Fuer­tes va xiu­lar un penal per mans de Javi López. Les mans de Pau Tor­res, a la pri­mera part, van pas­sar inad­ver­ti­des, però el col·legiat sí que va con­si­de­rar penal i tar­geta groga l’acció del capità blanc-i-blau. Unes mans pre­ce­di­des d’un rebot a la cuixa del defensa. Els blanc-i-blaus vivien en carn pròpia un atra­ca­ment. Cazorla no va fallar des dels onze metres. El Vila-real, tou durant tot el par­tit, va veure a tocar la remun­tada, o com a mínim acon­se­guir l’empat. Abe­lardo va recons­truir el seu equip amb l’entrada d’un nou cen­tral. Calia defen­sar els tres punts com fos. El Vila-real va esprémer les seves pos­si­bi­li­tats de pun­tuar i Cazorla va enviar un xut al pal. Onti­ve­ros ho va pro­var amb un xut de falta en què Diego López va evi­tar el gol amb una majes­tu­osa atu­rada. L’Espa­nyol va resis­tir amb fe i cor.