L’Espanyol ha començat la seva operació remuntada per mantenir-se a primera. Té davant seu 19 partits. Tota una volta per corregir el rumb deficient de la primera. L’odissea serà llarga, feixuga i caldrà tenir calma per aguantar els revolts i superar els obstacles del camí. És una ascensió complicada, però a Vila-real es va posar la primera pedra. Un triomf d’or després de nou jornades de lliga i descomptant una de les finals. En queden divuit, però ahir l’Espanyol va guanyar més que tres punts. El guió del duel el va empènyer a fer un partit heroic en l’última mitja hora per l’expulsió de Javi López. Una resistència numantina amb l’ànim dels 3.000 valents aficionats que van fer de La Ceràmica un petit RCDE Stadium. L’Espanyol ha recuperat l’autoestima i l’energia positiva. Era un partit per alliberar-se i creure en el “sí que es pot” que cridava a l’uníson l’afició entregada al seu equip. Una comunió total amb els seus jugadors que arribaven al xiulet final amb els ulls a punt de plorar. Pura emoció. Pura èpica d’un equip que no es rendeix malgrats els cops de timó del destí. La permanència és a quatre punts, però la sensació és que la distància, ahir, es va escurçar.

L’Espanyol va començar de manera elèctrica el partit. Una jugada d’estratègia va propiciar el primer. Va treure un córner Darder, va pentinar al segon pal Naldo i va rematar, de cap, David López, que va celebrar el gol amb ràbia i mostrant l’escut. Els deixebles d’Abelardo estaven endollats i serens, i passaven per sobre d’un Vila-real que feia aigües per tots cantons. Darder es posava el frac fent una filigrana per combinar amb De Tomás. El madrileny va assistir Calleri, Albiol va evitar el segon, i Pau Torres va tocar la pilota amb les mans. Jugada clau. González Fuertes va consultar el VAR, però va concretar que no eren voluntàries, davant les cares d’incredulitat dels futbolistes blanc-i-blaus.

La segona part també va començar de manera fulgurant. Calleri es va vestir d’extrem per deixar plantats dos jugadors del Vila-real i assistir De Tomás, que va rematar de cap al fons de la xarxa. Partit prodigiós del madrileny. Dos gols en dos partits. El primer, diumenge en la copa, i ahir contra el Vila-real. Un futbolista elegant i resolutiu. Té una marxa més que la resta. Veu el joc en alta definició. Té visió de joc fora de l’àrea per asserenar el ritme d’un partit i una habilitat ferotge quan arriba als últims metres. El seu gol va semblar que sentenciava el partit, però el col·legiat va capgirar el guió. Dos minuts després del gol de l’equip català, González Fuertes va xiular un penal per mans de Javi López. Les mans de Pau Torres, a la primera part, van passar inadvertides, però el col·legiat sí que va considerar penal i targeta groga l’acció del capità blanc-i-blau. Unes mans precedides d’un rebot a la cuixa del defensa. Els blanc-i-blaus vivien en carn pròpia un atracament. Cazorla no va fallar des dels onze metres. El Vila-real, tou durant tot el partit, va veure a tocar la remuntada, o com a mínim aconseguir l’empat. Abelardo va reconstruir el seu equip amb l’entrada d’un nou central. Calia defensar els tres punts com fos. El Vila-real va esprémer les seves possibilitats de puntuar i Cazorla va enviar un xut al pal. Ontiveros ho va provar amb un xut de falta en què Diego López va evitar el gol amb una majestuosa aturada. L’Espanyol va resistir amb fe i cor.