L’Espanyol tenia molta il·lusió amb la copa. Un torneig que li ha donat moltes alegries en la seva època contemporània. Molts tenen encara fresc en el rècord els títols del 2000 i 2006 o les semifinals del 2015 amb Sergio González a la banqueta. Els blanc-i-blaus s’entreveien com uns outsiders perfectes per fer una bona copa i s’entreveia amb cor per assolir els vuitens de final. El somni ràpidament s’ha enterbolit fins a convertir-se amb un nyap de dimensions considerables. Vicente Moreno ha apostat per un onze amb una gran majoria dels suplents de la lliga. Volia el tècnic de Massanassa recompensar els futbolistes que havien eliminat el Llagostera i el Burgos. Osasuna, en zona de descens a primera, també ha apostat per un equip ple de suplents.

El partit s’ha posat aviat de manera costeruda pels locals. Una pèrdua de David López, que avui ha jugat a la medul·lar, ha propiciat el primer gol d’Osasuna. Javi Martínez ha fet una bona rematada que s’ha colat al pal llarg d’Oier. El porter basc ha encaixat el seu primer gol com a jugador de l’Espanyol. Fins ara sempre havia mantingut la seva porteria a zero. El gol ha estat una clatellada pels locals que ha vist com el gol matiner ha alterat els plans inicials. Osasuna, sense fer res de l’altre món, en tenia prou en aguantar el joc pla d’un Espanyol sense esma i amb poques idees. Tot i això, David López ha acaronat l’empat amb una rematada de cap.

No era el dia dels catalans que amb un córner a favor ha donat un nou regal que l’Osasuna no ha desaprofitat. Córner mal llançat per Mérida que s’ha quedat massa curt. Roncaglia ha armat la contra amb una assistència per a Kike Barja que ha fet el segon abans de la mitja hora de partit. Cop mortal i clatellada de dimensions considerables per un Espanyol desconegut, trist i poruc. El partit era un martiri. Una tortura pels futbolistes blanc-i-blaus que amb dos regals li han entregat amb safata la victòria i l’eliminatòria a l’Espanyol.

Vicente Moreno ha introduït diversos canvis per esvalotar el seu equip donant entrada a RDT, Embarba i Darder. Tres titulars per buscar el miracle de la remuntada. Avui no era el dia. Res sortia bé per un equip desconegut i qui ha gaudit d’una ocasió per ampliar el seu avantatge ha estat Osasuna. Enric Gallego ha fallat una clara ocasió i en els últims minuts, RDT ha estavellat una pilota al pal en un llançament de falta. Només Nico Melamed, amb algun detall de qualitat, ha estat l’única nota positiva d’un partit decebedor on els blanc-i-blaus ha estat presents de cos però no d’ànima i d’esperit competitiu.

L’Espanyol ara ja només haurà de centrar-se en la lliga. En tot cas, la derrota d’avui, per la forma i la manera com s’ha produït, ha estat una clatellada per a molts futbolistes que han explicat el perquè són suplents i no tenen el protagonisme que volen en lliga. Vicente Moreno ha apostat per la gestió emocional de la plantilla, però els seus suplents no han estat al nivell desitjat. Caldrà veure com afecta aquest sotrac en forma d’eliminació a la dinàmica de lliga on l’Espanyol és líder, però no es pot acomodar ni un minut. La copa de la il·lusió s’ha convertit en un matí de malson per a l’Espanyol. Trist final a un recorregut que apuntava a ser engrescador i que ens ha tornat a oferir els vells fantasmes de l’Espanyol de l’anterior temporada.