Raúl de Tomàs (Madrid, 1994) és un futbolista que té un embolcall de supèrbia. Aquesta és la imatge que té molta gent d’ell quan el miren per la televisió. El veuen impassible i amb desgana altiva sobre el terreny de joc o bé movent de manera histèrica les mans reclamant una pilota als seus companys. L’aficionat de carrer s’ha quedat amb la paròdia d’aquell “No me molestes, hermano” dit a Jonathan Calleri quan l’argentí volia agafar-li la pilota per llançar un penal. RDT és un competidor nat. Un futbolista explosiu dins del terreny de joc però que difumina el seu caràcter lluny de la gespa. L’essència del madrileny ha canviat en els últims mesos, després d’un final de temporada abrupte en què el descens i una lesió al genoll li van impossibilitar mostrar el seu millor nivell. El Raúl de Tomás d’aquest curs ha donat pas a un futbolista més compromès amb el grup i amb l’objectiu col·lectiu. És un jugador feliç dins del grup i se sent important per al club i per a la resta dels seus companys. El seu aire de supèrbia superficial es dilueix quan agafa confiança en l’entorn en què es troba i ara s’ha fet a l’ecosistema blanc-i-blau. No oblida aquelles trucades interminables del director esportiu, Francisco Joaquín Pérez Rufete, trucant-lo el desembre del 2019 insistint que havia d’agafar el tren de l’Espanyol per ser feliç, per tornar a sentir-se jugador i orgullós del seu ofici. L’aterratge a l’Espanyol va suposar aire fresc per a ell i abandonar el calvari viscut al Benfica. Un alliberament per retrobar-se amb el futbol més primigeni que ja va gaudir al Rayo Vallecano. En el club madrileny va viure les millors tardes com a professional i ara recupera aquestes sensacions.

El curs anterior va ser un cop dur per a RDT. Ell era el primer conscient que si arribava una oferta interessant per al club i per a ell faria les maletes. La Covid ho va fer impossible. Ningú estava disposat a pagar més de 30 milions pel davanter que, uns mesos abans, havia costat 22,5 milions a l’Espanyol. El fitxatge més car de la seva història. La seva permanència va ser una benedicció per a Vicente Moreno, que podia comptar amb el millor davanter de segona divisió i, possiblement, un dels millors de primera. Un luxe per al tècnic de Massanassa. 15 gols són la seva targeta de presentació. Números rotunds per assolir l’ascens directe.

RDT té contracte fins al 2026 amb el club blanc-i-blau i el contracte més elevat de la plantilla. Més enllà d’això, el futbolista té un compromís total per retornar el club on es mereix. Ja no només per prestigi personal, sinó també per retornar la confiança a un Espanyol que va apostar per ell quan pitjor ho estava passant a Portugal.“Estic més feliç que quan vaig arribar. Estic molt còmode i creixent.”

El madrileny, amb els seus gols, està sent una peça nuclear per assolir l’ascens i pel camí ha modificat les seves formes. Vicente Moreno l’ha fet encaixar en l’engranatge col·lectiu i, cada cop més, se’l veu més involucrat en tasques defensives o saltar a fer una pressió alta quan l’equip ho requereix. Encara li queda per millorar en aquest registre, però la voluntat hi és. “Aquest any estem aprenent a patir, cada partit és un patiment”, va declarar ahir en roda de premsa. Aquest patiment és col·lectiu però també individual per a un futbolista que s’ha d’esprémer en ser el millor, però que també ha guanyat en generositat i sacrifici. “El meu objectiu és superar els 24 gols que vaig fer amb el Rayo. M’intento superar. Soc una persona molt guanyadora. però em conformo a no fer més gols i aconseguir l’ascens, tot i que espero fer més gols per ajudar a aconseguir l’objectiu; però els gols són una cosa secundària”, va considerar ahir.

L’aspecte col·lectiu per sobre de l’individual d’un futbolista que no es proclama el líder de la plantilla, sinó que busca l’aprovació dels seus companys. “Això del lideratge no ho has de dir tu, és com et veuen la resta. Si em veuen així, jo ho accepto. No és cap pressió i ho accepto. Jo vull ajudar els meus companys i retornar el club on ha d’estar.” RDT està feliç i se sent estimat. Aquesta és la millor benzina anímica per veure’l marcant més gols amb la samarreta de l’Espanyol.