Nico Melamed (Castelldefels, 2001) és el màxim exponent del planter blanc-i-blau. La història contemporània del club català no s’entén sense els futbolistes sortits de la Dani Jarque. Allà es van madurant il·lusions. Moltes queden en intents i d’altres fan el salt cap a l’elit. Nico Melamed és un cas d’èxit. El seu gol contra el Leganés, amb una tisora només apte per als més ben dotats tècnicament, va fer aixecar dels seus sofàs tota la parròquia blanc-i-blava. La felicitat pel gol de la victòria s’incrementava, encara més, amb una barreja d’orgull i sentiment de pertinença. L’aficionat periquito viu com un petit tresor les evolucions dels jugadors fets a casa.

Una obra d’orfebreria que va començar fa vuit anys quan Melamed va arribar a l’Espanyol procedent del Cornellà. Una trucada del captador David Fernández, que encara recorda com un tatuatge gravat a la pell i desat en la seva memòria emocional. Melamed ha anant cremant etapes a una velocitat descomunal. David Gallego el va modelar al juvenil i el filial, i Vicente Moreno li ha trobat l’ecosistema necessari per créixer al primer equip. Aquesta temporada ha jugat 1.108 minuts i ha gaudit de deu titularitats. Unes xifres arrodonides amb cinc gols (és el cinquè golejador de l’equip) i dues assistències. La seva incidència és clau per entendre el moment actual de l’Espanyol, un equip que té a tocarl’ascens i on el jove de Castelldefels ha estat decisiu. L’últim exponent va ser el gol del triomf contra el Leganés, però també va fer la diana de la victòria a la Nova Creu Alta. Seu va ser el gol per signar un empat agònic a Anduva contra el Mirandés i obrir el camí de la remuntada signant el gol de l’empat a Cartagena, on també va regalar una assistència. Sense oblidar el gol que va fer contra el Castelló, als set minuts, per obrir la llauna d’una victòria (2-0). Tots els gols que ha fet han estat importants. Cap ha estat un afegitó d’última hora per arrodonir una victòria, sinó l’impuls necessari per guanyar dos partits; empatar-ne un altre i obrir el marcador del seu equip en dues més.

Melamed té la màgia dels privilegiats que es dediquen al futbol professional i, a més a més, té la humilitat necessària per continuar aprenent i una família que l’ajuda en tot el procés. Un futbolista que és la millor troballa d’aquesta temporada i que, com en la dècada dels 90, sembla seguir els passos d’aquell Jordi Lardín, l’últim símbol de Sarrià.