Hi ha der­ro­tes que fan mal i fora­den l’ànima i d’altres que poden ser un impuls com­pe­ti­tiu. L’Espa­nyol es mou en aquest segon esce­nari mal­grat tenir només dos punts en el seu case­ller i no haver gua­nyat cap par­tit en qua­tre jor­na­des. La xifra de gols tam­poc és eloqüent per ser opti­mis­tes. Fins ara, els blanc-i-blaus només n’han fet un i el pri­mer va arri­bar ahir, després de 310 minuts. Les estadísti­ques són el man­tra del fut­bol modern. Tot forma part del big data i mol­tes anàlisis només se sus­ten­ten amb el pes dels números. Tot i això, el fut­bol, com la vida, també són les sen­sa­ci­ons, la forma de jugar o el marge de crei­xe­ment. L’Espa­nyol només té dos punts, però merei­xe­ria tenir-ne més per tot el fut­bol que ha mos­trat con­tra l’Osa­suna, el Vila-real, empa­tant, i també, espe­ci­al­ment, con­tra l’Atlético de Madrid. L’Espa­nyol va per­dre ahir per molts motius, alguns car­re­gats de poca for­tuna, altres ale­a­to­ris i un últim per falta de resiliència en un temps afe­git mara­tonià que el va fer miques davant el fons d’armari de l’Atlético. Més enllà d’això, va mos­trar ingre­di­ents que el con­ver­tei­xen en un equip en crei­xe­ment. Ahir va gau­dir davant el campió de lliga i també va patir de valent. Això és com­pe­tir, però el mis­satge que s’envia de cara al futur és poderós i con­tun­dent: aquest equip tindrà un alta­veu impor­tant al llarg del curs si segueix jugant així, i té veu pròpia per fer-ho. Els blanc-i-blaus van recu­pe­rar l’essència mos­trada con­tra l’Osa­suna i el Vila-real i van dei­xar palès que el par­tit de Mallorca va ser una anècdota tot i per­dre.

L’Espa­nyol va anar de més a menys en el par­tit. Una pri­mera part llu­mi­nosa i aposta valenta de Vicente Moreno amb Mor­la­nes, Dar­der i Melendo a la zona ampla. Un per­fil de juga­dors que volia i van tenir la pilota. Monòleg blanc-i-blau d’un con­junt català que va ennu­e­gar l’Atlético. Luis Suárez i Gri­ez­mann, que ahir s’estre­nava de nou amb la blanc-i-ver­me­lla, no van olo­rar la pilota. Oblak aguan­tava el seu equip amb pro­di­gi­o­ses atu­ra­des a xuts d’Embarba. RDT posava les coses a lloc i feia justícia al joc mos­trat pels uns i els altres. Gran rema­tada de cap del madri­leny per tren­car la sequera gole­ja­dora d’un equip que acu­mu­lava 310 minuts sense mar­car. L’afició local va xalar amb la pri­mera part del seu equip, que merei­xia més, i Sime­one rumi­ava quin pla arti­cu­lar per redreçar el rumb davant un Espa­nyol indo­ma­ble.

L’argentí va sac­se­jar el seu onze fent tres can­vis en el des­cans que van cap­gi­rar la tendència del par­tit. Moreno feia debu­tar, per obli­gació, Lluís Reca­sens. El tar­ra­goní, de 19 anys, va entrar per les molèsties de Calero. L’Atlético va anar pres­si­o­nant l’Espa­nyol, empa­tant amb un gol de Car­rasco i, després, cul­mi­nant una remun­tada agònica en el minut 99 amb un gol de Lemar. El fons d’armari va liqui­dar un bon Espa­nyol a qui se li va fer etern el mara­tonià temps afe­git de 10 minuts decre­tat pel col·legiat.